Espanya com Estat impossible per Catalunya

/ dimecres, 29 d’abril del 2015 /
Encara s'alcen veus que proposen convertir Espanya en un Estat federal, o que Catalunya sigui un Estat associat a l'Estat espanyol o, per què no confederat? Però el que no es vol veure és que Espanya esdevé un Estat impossible per Catalunya a partir del moment en que el Govern central pren decisions de recentralitzáció de competències i de dificultar l'exercici dels drets democràtics dels pobles que composen el mosaic ibèric a l'exercici de la seva autodeterminació. És una utopia creure que l'Estat espanyol permetrà celebrar un referèndum a Catalunya per decidir el seu futur polític, doncs no ens reconeixen com subjecte jurídic ni com a nació. Espanya no s'ha volgut constituir com un nou Estat democràtic composat per una pluralitat de nacions diverses unides per la voluntat democràtica, la llibertat i el desig de progrés. La via possible per Catalunya és la democràtica fixada en el full de ruta cap la independència acordat per ERC, CiU, Omnium i ANC, ratificat per Avancem i Socialisme, Catalunya i llibertat. Aquesta via exigeix la presència de les forces polítiques catalanes amb les seves característiques peculiars. Una candidatura unitària equivaldria a una centralització de poder quan necessitem conèixer l'opinió de l'electorat català. La diversitat política és també la garantia del pluralisme i de l'identitat catalana que no vol situacions de domini ni produir confrontacions amb els que ens volen marginar del futur europeu, els que ens exigeixen el silenci. Catalunya no necessita de interpretacions, sinó que vol ser escoltada i compresa, sense patir més violències morals, ni legals, ni tenir que soportar la política de la por, ni amenaces que no porten en lloc, ni la negativa i processos assimilistes com a resposta de l'Estat espanyol a tota demanda d'afirmació nacional catalana. Voler descatalanitzar Catalunya ha sigut el pitjor insult amb el que ens han obsequiat alguns polítics de l'Espanya de la discòrdia com a demostració de la manca de voluntat de l'Estat de respectar un camí democràtic de concòrdia entre els diversos pobles peninsular. Ja no ens diuen "pujol, enano, habla c astellano", ni "hábleme en cristiano que no entiendo este lenguaje de perros", però de manera més elegant estan disoposats a tornar als temps de l'obscurantisme franquista, seguir tractant-nos com a ciutadams de segona. No ens concediran l'autodeterminació per què saben que som amants de la llibertat i de la concòrdia que ells neguen també als seu poble castellà i a Portugal, convertint Espanya en un Estat anacrònic. La ceguera política es inguarible tant als conservadors com als socialistes espanyols doncs no volen amollar-se a la realitat que exigeix la democràcia europea. Hem de tocar de peus a terra i seguir el full de ruta sense voler posar més bastons a les rodes de la democràcia que Catalunya defensa. Cal tenir clar que Espanya és un estat impossible per Catalunya

democràcia és llibertat

/ dimarts, 28 d’abril del 2015 /
Cal recordar sovint que sense llibertat no hi ha democràcia. No n'hi ha prou en dur la gent a votar si no tenen llibertat per escollir com volen ser governats. La llibertat segons deia Mossén Josep Armengou, ni és de dretes ni d'esquerres, De llibertat només n'hi ha una i qui vol la llibertat només per ell es converteix en un tirà. Però que es retiri la llibertat de decidir a un sector de la ciutadania no vol dir que deixin de ser persones ni que les persones perdin la seva diginitat si interiorment no han renunciat a la seva llibertat. Com diria JOsep Armengou, s'intenta de nou dividir Catalunya en petits guetos closos i treurens la paraula en el diàleg mundial. Catalunya fou avançada de les conquestes obreres i socials i ara es queda endarrerida pel domini del centralisme de l'Estat espanyol convertit en un instrument de domini polític econòmic i social des de 1939. Unionistes i dretes catalanes, botiflers, corruptes i cacics han desacreditat la democràcia i impedeixen l'existència d'una democràcia autèntica a Catalunya per manca de resoldre la qüestió nacional. Com deia també Mossén Armengou, l'autodeterminació dels pobles no és res més que la transposició de la democràcia a l'esfera internacional. Per això no es pot negar l'autodeterminació sense negar la democràcia (Nacionalisme català. Idees i pensaments, obra pòstuma, L'Albí, 2006). I es evident que sense resoldre la qüestió nacional no farem realitat la democràcia social, fer la ciutat solidària, defensar els valors catalans concultats i destruïts, facilitar l'emancipació i la prosperitat de la gent que treballa, la qual cosa vol dir negar el capitalisme d'Estat i el capitalisme salvatge governant, la burocràcia servent de la direcció del poder del diner, la tirania de l'Estat en definitiva. Les nacionalitats no es cohesionen per la violència ni per l'imposició de l'Estat, sinó per la voluntat, l'afecte, el diàleg, la comunió espiritual de tot un poble que no vol ser apàtrida, vol fer respectar el seu pensament. les seves formes de vida. Espanya no és pas una pàtria de recanvi, tampoc ho és l'actual Constitució espanyola com pretenia el President Aznar, mernys encara després que la Constitució espanyola ha permès al Tribunal Constitucional fa cinc anys negar jurídicament el fet nacional català contra la realitat viva i demostrada pel poble català any rere any. Haig de concloure que Catalunya no vol ser una provincia espanyola més depauperada i proveïdora d'emigrants. Ser català en els nostres dies, vist el que fa l'Estat espanyol i com ens tracte el seu govern, sens dubte és ser heretge.

què fer amb les Diputacions provincials?

/ diumenge, 26 d’abril del 2015 /
La Diputació, segons la legislació actual, és un òrgan polític i administratiu provincial de caràcter representatiu, dotat d'autonomia. És la institució determinant de les provincies que té un govern elegit en forma indirecta entre els càrrecs electes municipals i en forma proporcional als resultats dels grups polìtics. L'important de les provincies són les competències i els recursos tant tributaris propis com cedits per l'Estat sobre la seva recaptació com són una petita part de l'impost sobre la Renda, l'IVA i els impostos especials. També reben subvencions de l'Estat a travers el Fons complementari de Financiació. El govern de les Diputacions és presidencialista, el ple nomena el President i aquest nomena els vicepresidents, convoca i dirigeix els plens. Els plens poden aprovar plans generals de carreteres com els anys 20 del segle passat, plans de cooperació d'obres i serveis de competència municipal, informar expedients de creació o supressió de municipis, concedir subvencions. Les estructures de les Diputacions responen a la majoria de vots obtinguts per els partits en les eleccions municipals dins de l'àmbit provincial respectiu i als pactes polítics posteriors. Però avui, amb la nova normativa de racionalització i sostenibilitat municipal, igual que les cúpules dels partits guanyadors a l'hora de repartir-se el poder a les Diputacions, posen en pèrill l'autonomia municipal, doncs limiten el dret i la capacitat efectiva de les entitats locals, limiten la iniciativa i la llibertat dels Ajuntaments contradint la Carta Europea de l'Autonomia Local de 15 d'Octubre de 1985 que publica el BOE del 24 de febrer de 1989. Les Diputacions i les polítiques conservadores poden dificultar l'associació de municipis de diferents àmbits provincials i la cooperació entre Entitats locals de diferent Estats. Hi ha qui vol suprimir les Diputacions i fer dependere els Ajuntaments de la Generalitat seguint un model de govern piramidal. Hi ha qui vol suprimir les Diputacions i fer una distribució de competències entre Generalitat, Consells Comarcals i Vegueries accentuant les funcions administratives dels ens locals. En una nova Catalunya s'ha de decidir si aquests ens tenen lloc o hem d'estructurar l'administració local d'una manera nova, més representativa, transparent i amb el control directa de la gestió per la ciutadania.En una democràcia de nova planta no poden existir ens de dubtosa representativitat ni de gestió piramidal a l'abats dels lobbies i grups de pressió i d'interès de tota mena. Tampoc poden existir ens creats per dividir artificialment un territori i posar els Ajuntaments sota control d'ens intermitjos superiors arrabassant-lis la seva autonomia, és a dir ens que prenen i impedeixen la llibertat que els candidats i candidates a regidors i batlle prometen als seus pobles.

Postfranquisme i idea de progrés proporcional

/ dissabte, 25 d’abril del 2015 /
Diuen que el progrés que és una paraula que agrada molt a molta gent vol dir també demanar l'intervenció de la divina providència que per alguns és l'Estat. Però els funcionaris ja saben que l'Estat no és cap divina providència i que per la nit no ens protegeixen els esperits dels avant passats. El progrés és sempre una idea de futur, i com diu el Professor Manuel Cruz és una idea que no ha deixat mai de funcionar per què les coses tendeixen sempre a anar millor. De fet es contradiu quan parla de la democràcia, donat que avui poden existir oganitzacions afins als partits discutint l'exercici del poder als mateixos partits tradicionalment mitjancers entre el poble i l'Estat. Alguns parlen de democràcia directa, però no han conseguit que als consells de direcció de les empreses seguin i participin activament i amb capacitat de decisió els representants dels treballadors. Aquest és el gran dèficit polític des de finals del franquisme. Les lleis han creat estructures formals i l'estructura plural de la societat de la que tant alardejem, però que en realitat a afeblit les reivindicacions obreres i la democràcia igualitària. La democràcia que hem inventat és la democràcia proporcional que ens fa creure que es correspon amb el poder igualitari. Aquesta construcció ha sigut clarament obra del pensament conservador separant igualtat de democràcia. La construcció del progrés el podrem fer si som capaços de donar el salt de la democràcia formal i simplement representativa del postfranquisme a una democràcia participativa activa que torni al poble la possibilitat de la crítica social, de decidir i de la mobilització social. La solució no radica en la competitivitat electoral entre partits, siníó en la construcció de la igualtat social que és el fonament de la democràcia mateixa. Tot projecte de canvi o transformador ha de portar com objectiu el procés igualitari, no sigui que passem de la democràcia tutelada a la democràcia en mans de la minoria que controla l'Estat. Seria seguir en l'esquema de poder franquista, però amb plantejaments més joves, una mica de participació política, una mica de transparència ben cuidada i l'engany permanent de les masses amb la idea de progrés i de que anem a millor mentre l'atur i els sense sostre van a pitjor, com els que es creuen encara que el sol gira al voltant de la terra o que allà on es perd a el disseny del mar hi ha un precipici ple de monstres. I és que el precipici ja no el pot estabilitzar l'Estat del postfranquisme.

massa dracs per Sant Jordi

/ divendres, 24 d’abril del 2015 /
Contrasta l'alegria i llargues passejades que hem vist avui de la gent entre llibres i recollint roses. Il·lusió en la distribució de flors, roses i més roses, nois i noies. Sentiment d'euforia. El nacionalisme català ha quedat evidenciat que no és una bombolla ni un souflé desinflats. El personal està a l'espera d'algun senyal, d'alguna cosa per donar la següent empenta al procés. I quan tenim aquest maravellós dia ple d'il·lusions difonen notícies d'enfado del President Mas amb el partit que li dona suport i li permet governar. L'excusa de dir ahir tarda que retardarà les eleccions previstes pel 27 de setembre si ERC no el complau no produeixen altra cosa que sorpresa i disgust, enuig a més d'indignació a la gent que recolza un govern tot sabent que retalla massa, privatitza el que no ha de privatitzar, no protegeix els febles, no reposa places de metges i funcionaris jubilats, i més i més. El que ha dit el ciutadà Mas donant la desagradable sorpresa, no ho esperavem i menys per celebrar aquest dia ni en aquests moments. Què pretén el President ara exigint vassallatge polític a ERC? S'ha proposat remenar en l'olla de l'electorat de l'esquerra a veure que hi troba? Si a més surt el Sr. Duran Lleida dient la seva sobre el full de ruta i presentant-se com el lligam europeu, sembla el conegut "apaga y vámonos". Ara, excepte ERC i el seu President Oriol Junqueras sembla que tothom vol canviar les coses. Li estem fent la feina de desgavell al Sr. Rajoy tal com volia? I és per protagonisme o per què volen servir-se del President Mas? Volen cremar el pal de paller del catalanisme d'esquerra? És aquesta la millor manera de fer política? Canviar propostes, fer esmenes al full de ruta proposat de comú acord per CDC, ERC, Omnium, ANC i AMI, ratificat per Avancem i Catalunya Socialisme i Llibertat, per modificar-lo i introduir previsions diferents a la independència que reclamen els primers signants a l'hora de decidir futures relacions i vinculacions de l'Estat Català, si s'arriba a fer un Estat Català, no es vist per analistes com estratègia política clara i adequada a l'estat actual de la política catalana. És moment de fer pinya al voltant del pinyol central i no voler marcar diferències tàctiques pensant en futures estratègies electorals. La política catalana necessita avui unitat i criteri racionalment orientat en el procés democràtic orientat a transformar el país reduït actualment a les quatre provincies catalanes i crear un nou model de democràcia que compti amb les persones, al servei de les persones i per aixecar una societat cohesionada amb polítiques de benestar social d'aplicació immediata i indubtables. Els partits han de decidir d'una vegada si la independència és o no una eina adequada per alliberar el poble català, tant les classes mitjanes com la gent senzilla i a l'atur, els pensionistes, els immigrants i el jovent que ha de marxar a l'estranger d'un patiment i sacrificis innecessaris si poden disposar de la recaptació fiscal que Catalunya no gestiona, no administra ni controla. Avui han aparegut massa dracs per llui8tar contra Sant Jordi. Però Sant Jordi té el poble al costat. La gent al carrer arreu ho ha demostrat una vegada més. Prop de set milions de roses enguany són la prova de que Sant Jordi és viu i reb la força del poble per lluitar contra tots els dracs que l'envolten. Els partits i els seus dirigents no poden desmontar ara el valor i l'efecte patriòtic de Sant Jordi. Millor que no l'ignorin com fan alguns escriptors i polítics crítics amb el nacionalisme català quan confonen Sant Jordi amb el mercat de Vic o el de Barcelona dels dissabtes si no és amb el mercat de Marrakech.

nova carta als candidats a regidor i batlle

/ dimecres, 22 d’abril del 2015 /
Han passat molts anys des de que es va començar a donar una lectura democràtica a les lleis que regulaven el règim local durant el franquisme. Alguns dels primers municipis democràtics elegits durant la nova etapa municipal dels 80 van prendre l'acord de derogar la llei de 1955, acord molt democràtic, però contrari a la llei doncs els ajuntaments no tenien competències per derogar lleis. La competència corresponia i correspon a les cambres legislatives la qual cosa regidors i batlles no podien ignorar. Però la política i la forma de fer-la ha canviat poc amb la nova legislació dissenyada el 1985. Els alcaldes tenen la iniciativa als ajuntaments i el debat el decideixen els portaveus dels grups municipals. La vida municipal o es regula amb un ROM, Reglament d'Organització Municipal o ha de seguir el sistema marcat pels més de mil articles de lleis i regulacions que incideixen en la conducció de vida política i la gestió dels ajuntaments.Pwer tant els candiats han de llegir detingudament i analitzar tota la legislació estatal i autonòmica, més els reglaments de les hisendes fiscals per saber com han d'operar. La democràcia municipal ha sigut construída amb límits legals prou considerables com per pensar que ja és hora de fer una nova llei que potencii l'autonomia municipal. Els càrrecs polìtics s'han convertit en dependents de fet dels secretaris i dels interventors municipals, càrrecs externs no electes i els treballadors dels ajuntaments que tramiten expedients i tenen l'obligació d'impedir il·legalitats, decisions contra llei i donen fe del que passa en les sessions dels plens dels ajuntaments. La picaresca ha estat servida durant molts anys perquè hi havia alcaldes amb ansia de poder i de decidir el convenient a determinats interessos que convocaven plens extraordinaris per no fer-los ordinaris i no tenir que contestar preguntes dels grups de l'oposició i no admetre discussions ni debat, i n'hi havia que els convocaven amb caràcter d'urgència aprofitant un ple o per aprovar projectes discutibles que haurien tingut dificultats en un ple ordinari. La política municipal no és una política menor per disposar tant sols del pressupost municipal. És política amb paraules de gran alçada i més en els moments en que Catalunya es mobilitza per decidir electoralment quin camí vol seguir, tot i que les lleis municipals no permeten segons que i amb l'espectacle de les banderes com exemple, les que ens imposen i les que ens volen fer treure poders estranys als municipis, però poders amb força de llei. Democratitzar els ajuntaments vol dir inaugurar una nova manera de governar els municipis obrint la corporació a la ciutadania tot i les limitacions legals a la intervenció dels ciutadans en el debat i la presa de decisions en els plens, doncs la sola intervenció admesa és la d'escoltar en silenci el que voten els regidors o informar breument en aquells plens en que s'hagi aprovat alguna compareixença prèvia a la presa d'acords. Cal que els candidats ho sàpiguen i comencin a reflexionar com governar democràticament amb noves perspectives de transparència i participació ciutadana vista la situació legal real. Els assistents als actes de propaganda haurien de comunicar als candidats aquestes mateixes exigències populars. Tots han de saber que no n'hi ha prou en conseguir una cadira de regidor o arribar a batlle per aclamació, assentiment, votació nominal o en votació secreta un cop superades les exigències dels pactes per poder ser-hi i adaptar-se a la realitat del que es trobin. D'entrada cal desterrar els defectes i vicis del franquisme i dels interessos creats encara existents a molts ajuntaments de la democràcia. La temptació autoritària encara no ha desaparegut de la nostra política. Ara és l'hora de potenciar polítiques socials, de solidaritat i inclusió social i de defensa de la cultura catalana, a més de decidir de nou si s'exigeix més autonomia municipal, millor legislació i competències dins d'una República Catalana que respecti el principi de subsidiarietat.

i si refundessim la democràcia?

/ dilluns, 20 d’abril del 2015 /
Cada dia hi ha més gent que pensa que si alguna cosa bona ha portat la crisi que encara patim és que ha produït l'enderroc d'opinions polítiques mal construïdes, sense constituir model alternatiu de la societat. El model capitalista ha transformat els reivindicadors d'una cultura lliure que han acabat per reorientar-se cap a la regeneració democràtica, segons explica David Garcia Aristegui en el seu llibre "¿Por què Marx no habló de copyright?" (Enclave del Libro, Madrid, 2014). Regenerar exigeix radicalitzar la mateixa vida democràtica. L'objectiu seria refundar la democràcia de bell antuvi l'actual sistema de representació política. Les lleis fetes pels representants no agraden als ciutadans que veuen que representativitat i possessió de majories parlamentàries no equival a Estat democràtic quan l'Estat organitza la democràcia segons li convé o en funció d'uns determinats inmteressos, quans els partits només sabent discutir-se el repartiment del poder. La situació analitzada pel professor de ciencia política desaparegut Maurice Duverger en el seu treball "La democràcia sense el poble" l'any 1967 i després, l'any 1982, amb "La República dels ciutadans" presentant la possibilitat de que els electors decideixin el programa polític en lloc de mantenir una democràcia com la que ara tenim en estat de necessitat permanent, un Estat en dèficit arriscat a una pujada d'interessos. Com molt bé explica el professor de dret constitucional de l'Universitat de Paris I (Pantheón-Sorbonne) Dominique Rousseau en el seu llibre "Radicalitzar la democràcia" (Seuil, 2015), l'allunyament entre governants i governats ha produït el trencament dels partits parlamentaris clàssics de manera que s'ha descobert que els Parlaments no són el lloc del debat real del debat polític. El veiem aquest debat en declaracions creuades dels dirigents de govern i oposició als mitjans, en els discursos que fan en els actes dels seus partits, més algun llibre que publiquen en moments electorals, la qual cosa vol dir que existeix una disfunció del sistema i que els dirigents acaben perdent la confiança dels ciutadans que no es retroven en les decisions dels seus governs i tampoc en els plantejaments de l'oposició, inclinant-se per l'abstenció com a forma de protesta col·lectiva. Les manifestacions de protesta d'un poble descontent en ocasió dels grans aconteixements polítics i socials són també la mostra d'aquesta disfunció i mala construcció de la democràcia sota la que vivim. Vivim entre una certa indiferència i l'engany de fer passar per digne el que és indigne. D'aquesta manera podem concloure que els fonaments de la democràcia són en pèrill per la degradació del sistema i la manca de model de renovació. És evident que ens hem de proposare refundar la democràcia, reconstruir el contracte social i l'equilibri de poders, sense deixar de banda la ciutadania com fins ara ha passat.

els monolits de la imperfecció en la vida urbana

/ diumenge, 19 d’abril del 2015 /
Escolto dir coses a diferent organitzacions que jo també defensaria, la qual cosa em demostra que o som davant un problema de lideratges en discussió, d'exaltacions individuals per manca d'organitzacions reals, la realitat d'idees coincidents pel cansanci d'un model social i polític esgotat o som davant un criteri monolític de partit que no mira ni escolta els demés. Dona la sensació que molts no admeten que tot pot canviar. Es coneixen les infidelitats i les imperfeccions més visibles cada cop que s'apropen comtesses electorals. No volem admetre que uns poden inspirar-se en els altres encara que sigui veritat. Són els arqueòlegs de la política els que ho hauran de demostrar o hàbils usuaris de la lletra i la paraula com Ernest Gimenez Caballero que parlava de les influències del mag Miquel Escoto sobre Ramón Llull, o de la història del poble escocès de Warwick que va inspirar sembla el gran Tirant lo Blanch, com també en ple segle XVI el rite masònic escocès va arribar a Catalunya. No se sap si Robert Burns va influir sobre Mossén Cinto Verdaguer. Em manquen estudis filològics i històrics per afirmar-ho amb rotunditat. Però Walter Scott ens va portar Ivanhoe que, segons explica Gimenez Caballero fou la senyera del romanticisme a Catalunya i la inspiració d'altres treballs literaris posteriors. La història ens ha tret el romanticisme i ens ha situat en posicions contradictòries amb nosaltres mateixos. Ara tenim una Catalunya que vé, la que no es mou en l'obscurantisme, sinó amb el sol lluent, una cultura innovadora professionals que investiguen arreu per fer un nous país, tot un país per decidir com diu la gent d'esquerres partidària de la República Catalana, començant pels mecanismes electorals legitimadors dels representants polítics, seguint per les infraestructures de comunicació i transport interurbà de tot ordre, els serveis públics, la fiscalitat, l'urbanisme i tantes altres coses necessàries pel desenvolupament de la vida diaria, la que hem de millorar, crear estructures de comunicació en lloc de les barreres tradicionals entre classes i pobles. Cal considerar que el 70% del PIB català segons m'expliquen es genera en un 10% del territori que compte amb el 70% de la població. Dels quatre milions cent mil electors, en la gran aglomeració urbana de l'anomenada regió metropolitana, en trobarem, dos milions vuitcents setanta mil, 3.250 km/2 i 16 municipis. La macrocefàlia urbana de Barcelona que alguns denuncien és certa si es produeix en el caos i la decadència dels ideals catalans de la renovació urbana i social. Fer ciutat no consisteix en construir edificis alts i tallar arbres, sinó en ordenar un territori equilibrat amb espais pulmons verts i densitats de població equilibrades, doncs el model no el trobarem a Bombay, Ciutat de Mèxico ni a El Caire o Istambul ciutat en la que es reconeix que un 70% de la construcció és il·legal. El gran repte del futur és la lluita contra la desigualtat i la incultura o la cultura del desconeixement, l'obcecació en no voler assumir els reptes i canviar, resituar els límits i portar l'eficiència energètica i l'autosuficiència als edificis tant d'oficines, com industrials i residencials a més de planificar adequadament la lluita contra la polució. Treballar per fer realitats el que és necessari per la vida urbana no és cap imperfecció ni participar de doctrines monolítiques, ans al contrari preparar les zones urbanes i el territori pels temps nous i les noves societats a venir, la gran ciutat catalana.

singularitats i caricatures

/ dissabte, 18 d’abril del 2015 /
Els nous candidats a regidors i batlles es trobaran amb els vells problemes del municipalisme que no s'han resolt durant aquests anys de legislació que els feia dependents de les diputacions provincials, els consells comarcals i l'area metropolitana en el cas d'una bona part de la població colindant a Barcelona. L'urbanisme seguirà sent un cavall de batalla de totes les candidatures amb solars per treballar i ordenar o requalificar. El primer gran problema que defineix una gestió és la de implantar la democràcia radical, de la comunicació, l'accés, la transparència i la participació en la governança dels ajuntaments. També hauran de treballar els ajuntaments per donar vida real a les hisendes municipals adaptant-les a les realitats socials de cada municipi. Hauran de decidir a més si es posen al costat de la identitat nacional i al mateix temps posen em marxa polítiques socials d'igualtat. No serà bona política confrontar afirmació nacional i igualtat social o posar-la abans de la identitat. L'excusa de parlar de serveis i ajuts socials prioritaris no és l'eina per obstruir el procés cap a la creació de la República Catalana. No fem de la política una caricatura de partits i llistes que no pensen complir els seus programes, uns programes que no són més que postulats de corta i pega no contrastats amb la realitat de la tresoreria dels ajuntaments que es volen renovar amb llistes fetes per candidats trànsfugues en molts casos. També veurem experiències en diferent municipis que ens diran quina ha de ser la política del futur, Girona amb llista unitària de diferents opcions, poblacions amb llistes fetes íntegrament per partits que es confronten entre ells, o una coalició d'ampli ventall qu'exclou la dreta catalana. I ens trobarem a més amb diputats que perdran possiblement la seva alcaldia o regiduria perquè l'electorat ha canviat d'opinió, com també ens trobarem amb una abstenció considerable fruit de la manca de credibilitat dels polítics actuals que van de cap de llista. Dels que van de farciment poc els coneixen més enllà dels seus cercles habituals. És una política de desconeguts la que tenim, i quan desconeixes et costa triar, desconeixent el gran públic el que proposen i ofereixen els candidats, la qual cosa justifica abstenció electoral alta de més del 40% viscudes en el passat. No hauran canviat en el moment electoral la llei que obligui a fer llistes obertes i que tots els candidats vagin porta per porta a demanar el vot i donar explicacions del que han fet i el que pensen fer. És evident que en les actuals circumstàncies moltes llistes seran caricatures de la política i que es vendran com qui col·loca productes de la neteja o fruita fresca i llustrosa amagant si el producte és transgènic, carregat de pesticides o porta mesos en frigorífics.

Gobierno de España, touché

/ divendres, 17 d’abril del 2015 /
El cas Rato, personatge que fou Vicepresident del primer govern del President Rajoy, deixa en entredit tota una política "d'estraperlo". 30.000 beneficiaris d'una amnistia fiscal que va permetre blanqueig a dojo, entre ells el Sr. Rato, no hi ha dubte que desqualifica una manera de fer, un sistema, una política sencera. Ara, quan ja han passat mesos, quan moltes proves ja hauran desaparegut intenten parlar d'investigacions i de persecució de presumptes delictes. No sabem quans càrrecs del PP es troben involucrats en aquesta nova singladura o creuada contra el delicte públic, contra la corrupció, tant repugnable com tirar a mar els cristians que viatgen en una pastera cap a la llibertat o imposar per via judicial una bandera que el poble no vol veure exposada en forma destacada a la façana del seu Ajuntament, fer un constant bloqueig del català a les ones fora del territori a l'empara d'una Constitucvió per dividir i impideix o no retirar els símbols franquistes de les poblacions tal com exigeix la llei de la memòria històrica ni desenterrar els ajusticiats de la guerra civil per motius polítics que es troben perduts en fosses comunes. L'actuació del govern espanyol a punt de començar una campanya electoral que pot ser decisiva per impulsar el seu desplaçament del poder a les generals no pot passar desapercebuda doncs la població té la clara sensació de que som davant un partit no seriós que ha proclamat moltes coses i ara s'ha tornat inútil i decebedor en tots els aspectes, perjudicant la democràcia amb les seves decisions legislatives, sense reconèixer que s'equivoquen, negant el dret del poble a decidir com vol ser governat en una democràcia pluralista mentre el partit segueix una vida interna plena de mètodes autocràtics. Fan ara un viatge en pastera sense saber a quin port anar.

la prudència de voler canviar polítiques

/ /
La revista "lluita obrera" de CCOO d'aquest mes planteja la pregunta de a qui volen enganyar quan des de un i altra govern diuen que tot va millor. Demana que canviem les polítiques. CCOO demana en el primer de maig polìtiques al servei de la ciutadania i que defensin i reconstrueixin el nostre malmès estat del benestar. Cal tenir en compte que la pobresa afecta cada dia a més persones com llegeixo a la revista que xifra en el 21% de les persones que tenen feina les que es troben en risc de pobresa laboral. Com CCOO cal reivindicar la renda mínima garantida, doncs ha de ser una prioritat de país establir una renda de subsistència a aquelles persones sense feina ni ingressos. Les dades questionen la dita recuperació econòmica que xoca amb una caiguda de la ocupació i un augment de l'emigració. Amaguen que el 40% de les baixes de l'atur es deuen a la disminució de la població activa com a conseqüència de la sortida d'Espanya de població treballadora estrangera, dels joves i els autònoms que busquen noves oportunitats laborals a l'estranger com a resultat del creixen desànim, segons llegeixo en un article que comença dient "es co El mateix article afirma que l'atur és cronificanfirma el manteniment de l'atur i l'ocupació insuficient i precària", tot parlant de les dades de l'EPA del darrer trimestre de 2014. El mateix article explica que l'atur es cronifica, afirmant que el 59,6% de les persones a l'atur fa més d'un any que no treballen i el 42% en fa més de dos, i l'atur de llarga durada s'ha incrementat en quasi set punts percentuals. I en aquest ambien es proposa incrementar els salaris en un 1% en convenis quan el que cal és recuperar el poder adquisitiu perdut dels salaris i les prestacions i aixecar el salari mínim a un nivell d'acord amb la mitjana europea. El plantejament és de prudència, doncs voler canviar polítiques per la via electoral és una demostració de voluntat democràtica i una demostració de que el sindicalisme de classe s'ha proposat reforçar la democràcia donant-li la dimensió necessària per portar Catalunya cap un àrea de subministrament ordenat de les primeres matèries i energia indispensables per el manteniment de la societat, l'indústria i les polítiques socials i de progrés i solidaritat pública amb els afectats per la crisi actual.

impasse socialista?

/ dimecres, 15 d’abril del 2015 /
El partit socialista espanyol no treballa estratègies de futur, es belluga per mantenir-se en unes eleccions. Però el partit socialista no ha impedit que la política es converteixi en un espectacle "non stop". El PSOE no s'apropa de l'esquerra que li ha a aparegut despertant l'electorat cansat d'una política feble i pactista. No farà l'aproximació Rocard-Mitterand de la política francesa dels anys 70. Cal preguntar-se on va el PSOE i com pensa i amb qui conseguir els seus objectius. Andalusia n'és la mostra d'aquest impasse. PSOE i PODEMOS No aclareixen de quin socialisme es tracta la seva política, doncs els models que presenten a l'opinió pública no donen cap esperança de conquesta social. Hi han socialismes que consoliden el capitalisme, altres que exerciten el capitalisme d'Estat, altres que perden el llenguatge europeu, altres que no treballen per l'unió de l'esquerra, altres que veuen malament el reformisme socialdemòcrata. Som heretges a Espanya? Som europeus? Lluitar contra l'atur exigeix una Europa més social que la tecnoestructura que la caracteritza actualment i a l'Estat espanyol que les esquerres defineixin i diguin exactament on són i on volen anar. Europa és l'oportunitat de l'Estat espanyol i també de Catalunya, garantia de pau, apertura de fronteres, millorament de l'economia, superar les crisis de l'hipercapitalisme americà, model de civilització, potència entre potències en el nou ordre mundial. El marxisme va entrar en crisi i fa anys va ser arraconat pel mateix partit socialista com a mètode d'anàlisi. Però la nova esquerra de Podemos recorda velles tesis i plantejaments del socialisme anterior. Existeix un divorci entre els intelectuals i els partits? Un cet escepticisme s'ha apoderat de l'electorat i de molts militants que a Catalunya han canviat de partit a l'hora de fer llistes electorals per les municipals. La indignació contra l'actual estat de coses també ha aplanat el camí de la significativa sortida de militància d'un PSC que ha perdut prop de 200 llistes electorals a les municipals de Catalunya. No és parla de doctrina i cadascú aporta el socialisme del seu cor intentant superar una socialdemocràcia pactista i un socialisme autoritari definit per cúpules. El nihilisme resultant també als afiliats no facilita la formació d'una doctrina política adaptada als temps actuals que no oposi visions d'inspiració cristiana i visions d'inspiració areligiosa o també minoritàries, que no degradi la dignitat de la persona, que noi es quedi en declaracions abstractes ni en sistemes intemporals i fòrmules consagrades a promoure personalismes. Llibertat i benestar social no són imcompatibles, ans al contrari, reforçar les llibertats i l'economia social de la llibertat és reforçar el clam i tancar l'impasse actual, saber també si els catalans volem existir com a catalans o no i perquè el PSOE amb el seu delegat PSC a Catalunya entén igual que el PP i CIUDADANOS que Catalunya no pot marxar d'Espanya.

Barcelona, capital de la cortesia

/ dimarts, 14 d’abril del 2015 /
Han vingut a Barcelona molts ministres de països de la mediterrània per parlar del gihajisme i la seguretat, suposo que també de la cooperació nord/sud. El cap de govern espanyol senyor Rajoy ha dit només arribar que Barcelona és la capital espanyola de la mediterrània. El President de la Generalitat de Catalunya senyor Mas habia dit moments abans que Barcelona és una capital europea. No entrarem ara discutir si Europa i la Mediterrània són els referents. Ha oblidat Rajoy que Barcelona és la capital de la cortesia i se li ha respectat que digués el contrari del que pensen els catalans. De fet ja esperavem que tingués una sortida com aquesta per marcar el que pensa i contradir les paraules del President Mas. Ha donat prioritat a situar el context de Barcelona dins d'un ambien ofensiu. Algú parlaria de la hipocresia d'Espanya intentant rebaixar el President de la Generalitat de Catalunya a un darrer terme. Però BArcelona ha sigut complaent amb el poder establert que s'enalteix a si mateix, sense deixar-se violentar, sense sortides de to davant un discurs conservador que Europa no entén segons explicava ahir Marti Anglada, periodista en una conferència donada a Gràcia. BArcelona, la de la cortesia de sempre és una alternativa a la vella democràcia espanyola. Avui l'aglomerat urbà té un paper cultural i lúdic reconegut al món, amb una creativitat desbordant. Barcelona és amant de la pau i odia la violència de la paraula i de les lleis injustes. Espanya és una democràcia inestable quan Catalunya és una democràcia que treballa pel progrés social, la lluita contra la contaminació, promou l'alliberament de la dona, la internacionalització a més de la cohesió social. Els barcelonins saben que la ciuitat és un instrument adequat per regenrar, és a dir, renovar i recomposar la democràcia. La cortesia que sempre han descobert els visitants de la ciutat no es pot confondre amb el servilisme ni l'afebliment del principi catalanista que el govern central espanyol voldria llegir als ulls dels barcelonins. El discurs anticatalà amb que simultàniament també ens ha regalat el President del Tribunal Constitucional no fa més que refermar la voluntat dels catalans a seguir treballant en positiu per la construcció d'un país nou, europeu, progressista i demòcrata com el que més. No li calia al govern espanyol fer oposició identitària espanyola vantant-se del passat. A la conferència de la meditarrània el govern espanyol no, es jugava el poder que tant vol conservar combatent el catalanisme. No cal seguir confonent també a Catalunya el catalanisme amb la gihad. A la societat catalana saben bé a Espanya la gihad no hi té lloc.

llibertat paraula buida davant la repressió

/ dilluns, 13 d’abril del 2015 /
En temps de la dictadura, com molt bé expliquen Nicolàs Sartorius i Javier Alfaya en el seu llibre "La memoria insumisa", hi havia la necessitat obsessiva de fer creure que a l'Espanya franquista fou posible un pensament i una literatura, un cinema i un teatre, malgrat la pressió de la censura. Luis Buñuel, però no va poder estrenar "Viridiana" a Espanya, el mateix Berlanga va veure destroçats projectes cinematogràfics com "los jueves, milagro". La censura també va prohibir el llibre de Juan Marsé "Si te dicen que caí". La censura mutilà obres de Buero Vallejo. Blas Otero havia de publicar a l'estranger com ja ho feia a l'exili Ramón J Sender i molts intel·lectuals. L'any 1966 es va arribar a prohibir la obra "los cuernos de don Friolera" de Valle-Inclan. En ple 1972 el Tribunal Suprem va donar per bona la Ordre Ministerial de 9 de febrer de 1963 tot ratificant la prohibició de "la dolce vita" de Federico Fellini. L'ordre públic i l'ordre moral de la nació espanyola era necessari mantenir-los i "la dolce vita" era un pèrill frontal per la moral pública del règim. No parlem del que succeia als diaris ni del control de la televisió sobretot als darrers temps de la dictadura. La censura fou un mecanisme de repressió que era utilitzat per aïllar la societat del contagi de les idees i models de vida dels països democràtics ens recorden Sartoriuys i Alfaya. Ara no s'ens aïlla, però amb una formació buida de pensament s'ens vol impedir ser lliures i exercir com a ciutadans amb llibertat. L'església vol tornar a controlar el pensament i la religió amb la recent reforma educativa del Ministre Wert. No hem esborrat el record el judici de Burgos dels anys 70 ni els morts del final de la dictadura. Tampoc hem oblidat el Cardenal Tarancon que va començar a posar el paper de l'església al seu lloc. El règim actual sembla tenir en contra i com enemiga tota concepció activa i nova de la vida política i social que no hagi censurat previament, qualsevol projecte transformador. El més greu és voler impedir que s'escriguin llibres i es digui la veritat del que realment passa. Ha sigut el mal durant el franquisme i és ara de nou a Espanya sota el govern conservador. L'activitat intel·lectual sembla a l'atur donant més importància a fer llistes electorals per interessos que per valors, oposant-se al realisme, desmotivant, descomposant les organitzacions, amb tractaments nihilistes dels crítics i dels que pregunten massa dins les organitzacions polítiques. Ara interessa un realisme sense esperances com difonia l'ex censor Camilo José Cela en la seva obra literària. No s'ha parlat més de convivencia i l'esperit de revenja segueix viu, sense fer-se mala consciència tots plegats. Mancats de consciència democràtica ens mantenim encara amb actituds nostàlgiques, de desconfiança envers la monarquia hereva del franquisme quan resulta que ja portem dos reis fent de caps d'Estat i unes quantes legislatures elegides democràticament. Portem malament el repartiment de responsabilitats amb comissions d'investigació de responsabilitats polítiques en les que els censors semblen ser els mateixos compareixents, que no acabem de treure l'entrellac de les coses. La repressió actual topa a més amb els nous problemes socials i manca d'inclusió d'una nova societat instal·lada al territori que no consumeix cultura ni cultiva el pensament i menys encara la ciència. S'ha volgut mantenir l'equilibri dels partits turnants com a la restauració borbònica del segle XIX, però no s'ha tocat políticament la corrupció ni les petites corrupteles tot lo que ha mogut la repressió contra els contestataris i els que finalment s'arrengleren contra el sistema que permet aquest estat de coses. Tot el que passa és revelador d'un Estat ineficient i d'uns partits tant ineficients com el mateix Estat.Un nou període electoral ha de permetre superar aquesta buidor i ineficiència.

a Catalunya hi cap tothom

/ diumenge, 12 d’abril del 2015 /
Que a Catalunya hi cap tothom ho ha dit Carme Forcadell intentant parar l'escridassada amb que els afiliats a l'ANC assistents a l'acte de Lleida han rebut la presència de l'Alcalde Ros donant-lis la benvinguda. L'alcalde és considerat un botifler, com molts socialistes que vinculats al PSOE no són partidaris de la independència de Catalunya i per tant sense simpaties entre la gent que reclama la independència. Aquests ciutadans diuen que o serem federals o no serem, és la seva aposta de futur tot criticant en Zapatero que no va cumplir les seves promeses en el moment de debatre l'Estatut a les Corts espanyoles. Som avui també en un dia excepcional doncs la cimera de les amèriques acaba amb una mà estesa entre els gringos i els llatins. Raul Castro ja ho ha dit, diàleg, temps i paciència. Lesprofundes diferències entre USA i CUBA no ho impediran. Moltes coses han de canviar en el món i també a Espanya. Catalunya no serà una excepció en plé procés de canvi polìtic i recomposició. També molts plantejaments han de canviar a Catalunya. M'ha agradat molt l'article de Francesc Cabana que publica avui El Punt /Avui sobre el títol de fatxenda. La classe polìtica necessita una dosi d'humilitat i respecte pels demés. No ho han estudiat ni els han ensenyat a ser humils, sobre tot els que han viscut tota la vida dels diners públics ocupant càrrec rere càrrec. Tenim pñolìtics que com els fatxendes de l'economia no saben distinguir entre un país democràtic i una dictadura. Només miren els seus interessos i per conseguir-ho tot és vàlid, enganyar, mentir, trair, allunyar companys. I ho fan sense cap sanció social. Veiem alguns d'ells de nou en llistes, molts canviant de partit a l'hora de pujar-se a una llista per seguir en el càrrec. No volen acceptar que s'equivoquen i són insincers. Tampoc assumeixen els errors passats.L'egoísme i la supèrbia són la regla d'or d'aquesta gent que no escolta i va a la seva. José Antonio Zarzalejos ho diu també a la Vanguardia referint-se al govern espanyol quan afirma que "els falta humanisme cultural i polític per diagnosticar la situació". Der la crisi econòmica hem passat a la crisi sociopolítica desencadenada per la primera. També els actes d'escridassar i xiular un dirigent amb pensament contrari al teu que et dona la benvinguda es un fet demostratiu d'una societat que no vol entendre que la democràcia és cosa de tots i no podem allunyar-nos de la realitat creant una política irreal o és que veiem que la realitat ens depassa i no som capaços d'assumir-la. L'autoriotarisme sempre és a prop a l'espera d'imposar-se entrant a la polìtica per les organitzacions internes dels partits i amb el populisme. El que sobren en tot cas són els partits fantasmes que s'han dreçat com a murs de l'exercici democràtic que vol la ciutadania i només treballen en benefici d'uns interessos que mantenen ocults. Jo no veig clar que aquests tipus d'activitats tinguin lloc en la Catalunya del futur. Ens cal una democràcia més radical i tolerant per què hi càpiga tothom.

nova carta als candidats a regidors i batlles

/ dijous, 9 d’abril del 2015 /
El règim local català és regula bàsicament per l'Estatut d'Autonomia, una llei de bases de règim local i el texte refós de la llei municipal de Catalunya. La Generalitat disposa d'una Direcció General de l'Administració Local que assistirà els ajuntaments en la provisió dels Secretaris i Interventors de caràcter accidental o interí, nomenament que a més és de la seva competència i no la tenen els batlles, tot i sabent que aquests funcionaris formen part d'un cos estatal espanyol seleccionat per l'Instituto Nacional de Administración Pública, donat que Catalunya no disposa de la competència per proveïr Secretaris i Interventors de carrera. TAmpoc tenim costum a Catalunya de treballar les fusions i agrupacions de municipis per asssegurar una millor financiació i compliment més eficient de servei. Fussió i agrupació són expressions que no volen dir perdre la identitat de l'ens agrupat o fussionat, sinó racionalitzar la despesa. Cal tenir en compte la població de cada municipi i el pressupost de que disposa, realitats que definiran els serveis mínims obligatoris que la llei exigeix, les competències dites impròpies per les que ningú es vol mullar i tohom en el món municipal acaba interpretant el que l'interessa abandonant els discurs dels valors que diuen defensar, com trobarem batlles que ignoren les competències de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat. Altres competències arriben als municipis per delegació, moltes no hi ha dubte que les garanteix la Diputació Provincial en lloc d'assumir-les segons disposa la nova normativa de sostenibilitat. Cal examinar els municipis en funció de la població. Així classifiquem-los en els de menys de 500 habitants, més de 5.000, entre 5.000 i 20.000 i més de 50.000 habitants. Aquests hauran de tenir Biblioteca Pùblica, instal·lacions esportives, transports col·lectius i medi ambient urbà. Molts serveis pels municipis petits són resolts per els Consells Comarcals, sense perjudici de la possibilitat d'establir també mancomunitats de serveis. Els nous ajuntamnents hauran de treballar per mantenir i millorar el que ja tenen, doncs és cert que els municipis són el marc en el que s'ha de construir una societat equilibrada, cohesionada, justa i sense discriminacions, en la que les desigualtats reals no siguin els pitjors enemics de la democràcia. Els ajuntaments hauran de ser participatius i transparents, amb un govern municipal que parli amb el poble, expliqui el que fa i proposa fer, presenti els comptes públicament i exposi en que es gasta els diners dels pressupostos aprovats. El secretisme i l'endollisme han de desaparèixer de l'escenari municipal, com també el caciquisme i els interessos que mouen molts càrrecs institucionals. Un ajuntament català ha de treballar per construir un nou municipalisme democràtic al servei del poble, social, garant dels serveis bàsics de salut, educació, assistència social, llibertat empresarial i foment de l'economia cooperativa, urbanisme d'edificis doneguts com green buildings i espais sense contaminació per viure-hi, sense perjudici d'establir a Catalunya un pla de canvi de concepció política i legal dels municipis i els ajuntaments com a institucions radicalment democràtiques de govern dels municipis basades en el principi de subsidiarietat que ara nega l'Estat amb el seu intervencionisme..

Constitutions devolution ja!

/ dimecres, 8 d’abril del 2015 /
He dinat avui amb uns amics liberals partidaris de la igualtat d'oportunitats i la defensa de la llibertat com a element de progrés. Tot dinant ens hem posat a discutir de la política actual i la primera cosa que han dit és que no creuen en els partits actuals ni en la política d'avui. Massa interessos, massa càrrec de despatx, secretària, cotxe oficial i lloc a la tribuna del barça, em deien, impedint que els polítics que treballen per donar servei puguin desenvolupar la seva feina. El problema no és per tant de valors confrontats, sinó d'interessos afirmaven. Quan hem arribat a l'independentisme m'han dit que no tenim memòria genètica de la llibertat, que uns i altres volen esborrar la història i qu'això ha sigut també quan el llavors honorable Pujol deia que l'endemà del 11 de setembre de 1714 els catalans es van llevar i van anar a treballar. En el relat oficial dels fets del 1714 s'ha volgut silenciar la veritat històrica de la repoblació amb gent no catalana i el voler fer desaparèixer també la parla catalana. Però el més greu, em deien, és que sabent que Catalunya és posseidora des de 1283 d'unes Constitucions modificades i aprovades també el 1704, que foren precursores d'altres constitucions com la dels Estats Units i la Suissa, mai no hem demanat la devolució de la nostra Constitució, la que acredita que erem un Estat abans de la guerra de successió. Aquesta Constitució és la que deia que no es poden reclamar els drets si abans no es compleixen els deures, cosa que no diu la Constitució espanyola ni la que ens volen presentar a aprovació si s'acaba declarant la independència. Ara ens demanaran que votem una constitució que no serà la que ens correspon reclamar, sinó una de nova que no sabem si acabarà sent una constitució catalana. La queixa dels meus contertulians anava pujant de to: Ens diran que hem de votar la constitució que ens presentaran feta per no sabrem qui per què sinó la votem, resulta que votem contra Catalunya. I no pensen que el que hem de fer és deixar-nos de romansos i reclamar la devolució ja de les nostres Constitucions i altres drets arrebassats per l'invasor castellà i francès del segle XVIII sota el comandament del Rei Felip Vé. Com exemple em deien també que a Catalunya es va declarar inviolable la correspondència el 1702, dret que ara incorporen practicament totes les constitucions democràtiques. I hem seguit la conversa sobre la conveniència de reclamar la devolució dels drets constitucionals que ens feien ser Estat independent, la qual cosa permetria fer entendre a nivell internacional, em deien els amics, que Catalunya era un Estat i té perfecte dret a tornar a ser Estat. Em sembla que algun polìtic en actiu hauria de reflexionar si és correcte o no el que estem fent tots plegats, si es tracta de presentar un full de ruta o per no interrompre el tracte històric reclamar directament la devolució de les Constitucions catalanes abolides per Felip Vé. Aquesta reclamació hauria de ser el gran interès nacional dels catalans per recuperar la seva llibertat.

carta als candidats a les eleccions municipals

/ dimarts, 7 d’abril del 2015 /
Dins de poques setmanes molts ajuntaments canviaran de govern. Però no hauran canviat les lleis que regeixen el dret local amb un clar caràcxter recentralitzador i destructor de les escasses competències municipals. És molt recent en plena crisi encara la reforma de la llei del 2013 per establir un sistema més racional i dotar els municipis de funcionament racional i de sostenibilitat. La Llei limita les competències i ha sigut recorreguda pels ajuntaments al Tribunal Constitucional. Però està en vigor i qui hi està al damunt és el Ministeri d'Hisenda que envia formularis i formularis als ajuntaments, com a forma de control de l'Estat central. Una llei feta per altres temps que es troba fora de la realitat és la que es trobaran els nous càrrecs que es converteixin en regidors i alcaldes ara que diuen que s'acaba la crisi o resulta que per la llei municipal encara no s'ha acabat?. La nostra legislació municipal post franquista arrenca de 1985, sis anys després de les primeres eleccions municipals el 1979. Una primera reforma incorporà el dret de moció de censura el 1999 vint anys després, i va ser rematada per la llei de modernització de 2003. Però la Constitució espanyola encara vigent a Catalunya no resolt el problema. La regulació dels municipis viu en el silenci constitucional. La Constitució que configura un model d'Estat només presenta uns principis i no s'ajusta la normativa a la Carta Europea de l'Autonomia Local. La llei acompanyada per les sentencies del Tribunal Constitucional ha minimitzat l'autonomia municipal. No s'ha volgut tenir en compte que l'autonomia local és també una autonomia política. Tampoc s'ha respectat el model de l'Estatut català de 2006. Els municipis han hagut d'afrontar normatives amb caràcter bifrontal, unes procedents de l'Estat i altres del Parlament autonòmic, però sempre veient les seves competències limitades. Els ajuntaments no tenen autèntiques competències d'urbanisme i la Constitució no explicita el que pot fer un ajuntament. Els ajuntaments depenen finalment del poder normatiu de l'Estat i de les circulars d'obligat compliment que els envia el Ministeri d'Hisenda, la qual cosa no troba cap encaix en el nostre sistema constitucional. L'Estat es presenta com el garant institucional de l'autonomia local afectant el perfil polític dels ajuntaments. Ens manca una llei per enfortir el règim local, que disposi d'autogovern real en aplicació del principi de subsidiarietat, començant per deixar sense efecte una reforma que cal abolir quan abans, doncs en lloc de potenciar les provincies que només tenen competències de caràcter instrumental afegint-lis les competències reduïdes als ajuntaments, externalitzant serveis, el que s'ha de fer és disoldre o abolir les provincies; modernitzar l'organització municipal i d'arees comarcals i supracomarcals, dotant per llei els ajuntaments amb competències pròpies, i facilitar l'organització de serveis que avui són impropis o extraordinaris sense tenir que demostrar sostenibilitat financera, sinó perquè la ciutadania els necessita i democraticament foren aprovats amb dotació pressupostària. I a més cal que els pressupostos siguin aprovats per els plens dels consistoris, no en Juntes de govern, en capelletes de negociacions extrapolítiques que ara permet la llei. Els partits catalanistes haurien de fer una acció política més contundent davant l'Estat central en defensa de l'autonomia municipal. Els candidats hauran de revisar els seus programes i promeses electorals a la vista de la situació real dels ajuntaments i de la normativa que en limita les competències mentre estigui en vigor.

la llibertat, tradició o sistema?

/ dilluns, 6 d’abril del 2015 /
La rebel·lió dels individualistes que no accepten jerarquies en nom de la llibertat és coneguda a la nostra història. Una perquè creuen que la llibertat es fonamenta en la propietat privada i altres en el enriquiment pel treball. En un i altra cas veurem com es confronten constitucionalistes i radicals demòcrates, els revolucionaris, unes vegades dits liberals i altres progressistes, com si la llibertat no fos la gran lluita de l'esquerra davant la situació d'opressió suportada per les classes treballadores. Defensar la llibertat sempre ha sigut considerat pels historiadors ser d'esquerres, quelcom mal vist entre les classes conservadores. El liberalisme polític que ha permés l'aparició de l'esquerrisme sempre ha siguit vist com a quelcom diferent del liberalisme econòmic que no és cap posició intel·lectual, doncs liberalisme polític compagina ésser permissiu i tolerant amb l'intervencionisme econòmic. En política no es poden imitar les matemàtiques, però si el treball dels conceptes. Liberalisme polític no és una teoria de la llibertat, sinó tot el contrari del determinisme de la llei rígida. L'Estat, la persona i la propietat ens definiran les perspectives de la llibertat segons els conceptes i criteris jurídics i la capacitat de les relacions socials. La consideració de l'individu i l'individualisme, jutjar sense raonar o limitar la llibertat a una teoria de l'Estat són situacions que permeten aclarir els fonaments ideològics de la formulació dels valors que fugen del dogmatisme. Defensar la llibertat és també lluitar contra l'individualisme possessiu i l'acumulació il.limitada de la terra i els diners que justifiquen el despotisme de l'Estat protector dels que volen imposar costums i formes de vida sense respectar la llibertat dels que treballen sense acumular riqueses perquè s'aferren a la llibertat der ser i desenvoluparse sense jerarquies i practicant la solidaritat i la cooperació.

política de fragments per les municipals

/ diumenge, 5 d’abril del 2015 /
Fer llistes per les eleccions municipals és l'important. Poc importa com es facin. Si convé amb transvassament de gent d'altres partits, canvis accelerats de militància que ara no es volen dir transfugues, i també cal fer pactes amb uns i altres, quans més millor, serà sentir-se forts. Sembla que hagi de guanyar les eleccions el que consegueixi fer més llistes. Poc importen les idees i els programes, cal fer llistes i quantes més millor i posar gent del grup' més selecte als millors llocs de cada llista. A l'hora de la veritat tots parlaran contra les desigualtats socials i econòmiques, del dret a una vivenda digna, de lluitar contra l'atur i per la recuperació econòmica. Alguns parlana de sobirania incloent la possible federació dins l'estat espanyol. Cap voldrà passar per ser de dretes o d'esquerres. Ara no es porta ser de dretes, tampoc el centrisme signat pels mateixos que feien el paper de les dretes, els que s'oposaren a les manifestacions obreres i reivindicacions socials. La idea de la república de treballadors de totes classes segueix viva, doncs les classes socials existeixen i totes defensen el seu espai, encara que el proletariat no és vol reconèixer com a tal perquè molts conmsideren que dir-se proletari és donar-se de menys. Diumenge de Pasqua, avui no és troben persones que hagin baixat del Guinardó o de nou barris o de Trinitat Vella passejant per la nova avinguda de la diagonal. Els que passejen per l'avinguda diagonal o són del barri que han sortit a prendre el sol o són turistes que miren vitrines de botigues i també passegen admirant les façanes dels barris benestants de la ciutat que amaguen la misèria interior. Les eleccions municipals no són com les nacionals catalanes ni les estatals. La diferència és i seguirà essent notable. Les candidatures canviaran de signe a l'hora de presentar-se a les eleccions dites plebiscitàries si el PP les deixa fer i no les porta abans al Tribunal Constitucional, i canviaran encara més en el moment de les eleccions estatals. A més a l'escenari polìtic apareixen partits satèlit i marques blanques. Partits per les eleccions autonòmiques i generals i partits per les eleccions municipals. La Cohesió social per construir un nou estat es complica a Catalunya, doncs la fragmentació i les forces no sobiranistes van en augment setmana per setmana. La dispersió política de les mateixes idees recollides en diferentes organitzacions separades per matissos no és bona en un estat de perfil democràtic baix. Els personalismes exagerats tampoc són bons, fomenten la fragmentació. Es fan partits al voltantg de personalitats com al principi de la transició. Seguim repetin els mateixos defectes de partits supeditats a la paraula del lider en lloc de crear organitzacions democràtiques on se segueix la voluntat de la majoria formada democràticament. La recomposició política que esperem molts ha de començar passades les eleccions municipals, quan la ciutadania haurà dictat la seva llei inapel·lable a travers el vot acceptant i rebutjant uns o altres.

activar la protecció de patrimonios de la gent gran

/ dissabte, 4 d’abril del 2015 /
El cas de la fundació AFAL que feien públic ahir nit els reporters de la Sexta posa de relleu i reclama la importància que cal reconèixer a la proteció dels patrimonis de la gent gran que perd físicament pr malaltia o edat la capacitat de disposar i decidir. El desconeixement de les possibilitats de fer del que arriba a la demència senil o l'aparició de l'alzheimer condueix a la dependència de l'afectat. La legislació no preveu amb prouta energia ni garantia les mesures a aplicar quan un patrimoni passa a ser administrat per tercers sota règim de tutela, siguin familiars o no. No es té en compte a l'hora de decidir la voluntat de destinació dels bens abans manifestada per el propi interessat, ni el que pugui haver deixat disposat en el seu testament que no se sabrà fins després de la mort del causant. No es preveu cap control dels administradors designats ni dels assessors dels administradors ni dels col·laboradors dels administradors. No és comprensible que es separi el deficient o discapacitat psíquic de l'entorn familiar si l'afectat no ha manifestat vitalment aquesta voluntat. El malbaratament i l'apropiació de bens aliens ha sigut una malahurada constant en institucions de tot ordre i cuidadors que han volgut enriquir-se buidant les butxaques del malalt o de l'avi indefens. La tendència denunciada sobre l'aparent cuidador ha sigut quedar-se els bens del tutelat. La realitat demostra l'existencia d'un desordre legal que permet els abusos i les apropiacions amb documents discutibles, amb captació de voluntats, amb enganys, amb falsetats i sobrepreus. La legislació hauria de preveure aquests casos i facilitar fiscalment la protecció de patrimonis destinats a finalitats socials i culturals. També s'haurien de crear i promoure les institucions professionals adients sotmeses a lleis de l'honestedat, honradesa, claredat i transparència de la gestió dels bens de l'administrat, sota controls públics. El tema fiscal no s'ha resolt amb els dels discapacitats que els pares volen tinguin la finalitat de mantenir-los i vetllar per la seva educació i seguretat d'acord amb la llei de protecció de patrimonis. El cost fiscal actual impedeix peró trobar la fòrmula viable. Destinar patrimonis amb finalitats culturals i socials no obliga a la seva liquidació i conversió ràpida en diners, doncs una bona administració pot assegurar una rendabilitat permanent i una seguretat viable pel compliment de les finalitats disposades per el propi interessat abans de perdre el seu propi control. Hisenda hauria d-eximir de tributaci'o aquests patrimonis amb finalitats socials. Responsabilitats i exigències de tractament virtuós hauran de ser les regles a crear per una legislació específica com podrien ser els trusts britànics, respectuosa de la voluntat vital de la disposició dels patrimonis a crear documentalment amb força per imposar-se. Una protecció legal d'aquests patrimonis amb exempcions fiscals és possible per acabar amb l'abús i l'espoli dels que ens adverteixen els mitjans de comunicació. Una investigació més a fons del que ha pogut passar durant els darrers 25 anys en tota mena de centres i la destinació dels bens dels internats o residents seria desitjable l'obrís la Fiscalia de l'Estat sense més dilació exigint les responsabilitats adequades de tot el que es descobreixi.

dijous de barbaritats i barbàrie

/ divendres, 3 d’abril del 2015 /
147 estudiants assassinats a Kenia per un sol motiu: odi i afirmació islàmica. Amenaces yihaidistes arreu per desequilibrar l'aparent tranquilitat del món occidental. Guerra civil internacionalitzada al Yemen. Violència electoral a Nigèria el motor econòmic d'Africa. Militars morts a Egipte. Camp palestí de refugiats de la seva guerra civil assaltat a Siria pels armats de l'Estat Islàmic. Violència al món musulmà contra les dones que volen conduir, vestir a l'europea, anar a la Universitat no corànica. Però hi han altres actes de barbàrie com són la violència domèstica, els insults per portar mocadors al cap en senyal de respecte a una religió, la violència moral amb la mirada als jueus que vesteixen de negre i porten barret negre. També és violència moral maltractar laboralment els immigrants que fan treball domèstic o acompanyen gent gran a passejar, la cuiden i netejen, pagar en negre, no donar-los d'alta a la seguretat social. Agredir una persona per què ens cau malament. Assetjament sexual, pederastia. Saloufest d'excessos. Els informatius no ens diuen quans suïcidis s'han produït aquest dijous, ni quans han mort per sobredosi de drogues o fàrmacs tranquilitzants. No ens diuen quans suïcidis es produeixen amb accidents de trànsit, com se sap passa al Japó. Tampoc ens diuen els joves que prefereixen morir abans que viure la gran aventura de la vida i lluitar per ser millors. Les esglésies viuen tancades al seu entorn mentre lo religiós per setmana santa es converteix en un espactacle de masses per moure el turisme. Passos de passió moguts per gent que no trepitja una esglèsia durant tot l'any. Cofradies i germandats organitzades com les falles valencianes on tot acaba en fum i vi del porró festiu.La llei d'economia sostenible del Govern Zapatero, la llei d'emprenedors de 2013, la llei mordassa, les successives reformes laborals, les retallades sanitàries que endarrereixen mesos vitals proves d'urgència induïnt les privatitzacions encobertes per desviament de serveis hospitalaris a centres privats, una llei de segona oportunitat que destroça patrimonis en lloc de protegir-los. UNa Llei d'habitatge insuficient i incompleta a l'hora de determinar l'ús social dels patrimonis ocults. Lleis que mantenen acreedors privilegiats a favor de les hisendes públiques i estaments bancaris abans que que els petits acreedors que acostumen a ser els més perjudicats. Estudiants abandonant les Universitats per no poder pagar les taxes la qual cosa ens torna a la societat classista de la cultura per els rics. Concentració de riquesa en mans d'uns quans. L'apagada de 3/24, 3.33 i TV3 a les Balears allunyant el català de ses Illes. Societat irreflexiva i sense consciència. Més accidentes de treball i retallades en prevenció. Progrés de l'autoritarisme a l'Estat. Dissabte de glòria demanem Convivència democràtica, abolir privilegis, Estat govern civil, recuperació del principi d'igualtat davant la llei, formació cívica, pau social, primacía dret internacional.

ser de dretes i dir-se d'esquerres

/ dijous, 2 d’abril del 2015 /
És conegut des de que va arribar la democràcia a l'Estat espanyol sota un règim de monarquia parlamentària que els partits volien situar-se per l'opinió pública al centre o al centre esquerra. Era l'orientació que seguien la majoria de grups inscrits al registre d'associacions polítiques. Un progressisme moderat pensat per obtenir el vot d'una societat cansada de la dreta que s'aprofitava de la dictadura imposada després de la guerra civil. Ser de dretes i dir-se d'esquerres era molt freqüent entre la gent jove "de bona família". Era una manifestació de contestació al règim i a les imposicions familiars. Com més alta era la posició de la família, més d'esquerres eren els fills. El jovent veia en ser d'esquerres l'alliberament dels vells costums. Calia ser dels "Pijoprogres", "gauche divine", tots imitadors de líders revolucionaris d'esquerre, enamorats del maig del 68 a Paris que va definir tota una generació que va acabar vinculada a la sort de la dreta. Els universitaris fills de la burgesia catalana eren els més adictes a l'esquerra testimonial, la clandestinitat i l'actitud de despreci a tot el franquisme. Però les coses han tornat a canviar. La gent de dretes que avui s'autoanomenat d'esquerres és la menys democràtica i respectuosa amb els estatuts i reglaments vista a l'escenari de la política. Han incorporat els vicis i defectes del franquisme. Són els artistes de la llei del caprici i no dubten en sacrificar els militants de base per els seus objectius personals, sacrifiquen pels seus interessos els que posen el poc que tenen, el seu temps. Es mouen amb promeses de lleialtats futures a canvi de servituds presents. Ara tenim a Catalunya dos partits partits nous que es reclamen un de la socialdemocracia i l'altra de l'esquerra. Tots dos no favorables a la independència de Catalunya, allunyats del full de ruta unitari del procés sobiranista català. Un aporta solucions conservadores favorable a un pacte amb la dreta espanyola i l'altra activista antidesnonaments amb una peculiar interpretació dels drets humans i solucions mal calculades. Altres que tenen representació parlamentària i també a molts ajuntaments, dits d'esquerres i no cal dir noms per situar-los a l'espai polític, ja s'han trobat amb l'aparició d'un corrent intern de compromís per la independència que reclama estudi i adhesió al full de ruta. Queda per veure encara que farà la resta de formacions dites transversals. S'hauria de fer un estudi sociològic per trobar partits amb base i direcció de treballadors. Els treballadors no creuen en els pijoprogres. La situació ens recorda que la política ha entrat en fase de recomposició que conduirà en el futura l'agrupament de les petites molecules aparegudes realment de centre acabant amb la fragmentaci'o actual, realment d-esquerres, realment de dretes, noves fòrmules, noves idees adaptades al segle XXI, temps postindustrial amb esgotament avisat d'energies fòssils, amb obligació de tenir cura per descontaminar el planeta i seguir els ensenyaments del polític Al Gore. L'esperança d'una nova societat sense classes segueix viva. A la nova societat les divinitats de la gauche divine o pijoprogres no tenen gaire lloc a l'escenari. Els capricis de la falsa intel·lectualitat i sense consciència democràtica no tindran lloc en una societat racional amb governança transparent i radicalment democràtica.El pensament de la dreta és inadaptable per una situació orientativa d'esquerres. La falsetat i les farses són avui inadmissibles en política.

també les eleccions al Constitucional?

/ dimecres, 1 d’abril del 2015 /
Que el President Mariano Rajoy hagi decidit portar el full de ruta unitari del procés sobiranista català a l'advocacia de l'Estat espanyol és un avís de que vol anar de nou al Tribunal Constiutucional per impedir que se celebrin les eleccions amb clau sobiranista. El President Rajoy no vol que la llibertat s'utilitzi per iniciar a Catalunya un procés de transició democràtica cap un estat independent. S'estreny el cercle format al voltant de la llibertat de Catalunya. La memòria òptica em recorda la Barcelona sitiada del 1714, el darrer baluart de Catalunya. En aquesta situació ens hem de preguntar amb què s'identifica la llibertat, que no és precisament amb la indeterminació ni el determinisme del que presumeix el Govern d'Espanya, el matgeix govern que no accepta l'evolució natural de les coses. Progresa a l'Estat la moral prohibitiva i concentra la capacitat de establir la distinció entre el bé i el mal. L'Estat no dona, sinó que exigeix i fa temps que ha trencat la reciprocitat, doncs ja no protegeix els dretsque li marca l'ordre jurídic internacional. No eduquem a les escoles per fer persones lliures, sinó gent adaptada al mercat de treball, obedient i indiferent a la cosa pública. Es vol fer creure que les institucions i el dret no necessiten persones lliures que és el que fa viure millor per l'afany de progrés. Volen obediència dictant amnb les lleis normes de conducta de compliment obligatori. L'automatisme es vol estendre als cervells. Ja no educarem per la llibertat ni en la llibertat, sinó en la comptatibilitat de les relacions determinades des d'el poder. Per tant, les plebiscitàries no volen que serveixin per conèixer la voluntat del poble català sobre el seu futur polític substituïnt el referèndum que es va impedir realitzar oficialment el dia 9 de novembre passat. D'aquestes eleccions s'en vol treure un mandat que el govern espanyol vol negar i impedir judicialment de nou. L'objectiu de l'Estat és impedir a Catalunya desenvolupar el procés cap a la proclamació del nou Estat o República Catalana. L'alternativa espanyola és l'immobilisme i la no reforma de la Constitució com no sigui per recentralitzar competència. No rotund al dret de l'autodeterminació de Catalunya. No hi haurà cap millora financera de Catalunya. L'horitzó es presenta políticament turbulent. Tornem al Constitucional. Com ja vaig dir fa temps, possiblement abans seran les eleccions generals espanyoles que les catalanes. Rajoy és manifesta inflexible i amb un caire determinista com molt bé defineix en portada el diari El Punt avui. Defionitivament, tornem al Constitucional. Catalunya, malgrat totes les previsions del Govern espanyol es prepara per sortir de la legalitat espanyola.

About

Categorías

. nació (1) 15 M (1) 155 (2) abandó oficial (1) abisme (2) abolició (1) abolició títols nobiliaris (1) abolir impunitat (1) absolutisme (11) absolutisme poder (1) absorció (1) abstenció (6) abstenció electoral (2) absurds (1) abundància (1) abús (4) abús de dret (1) abús de poder (1) abusos (4) accedir al coneixement (1) accidentalitat (1) acció polìtica (1) accions humanitàries (1) acollida (1) acomiadament (1) acomiadament lliure (1) acomiadaments (3) acomiadats (1) acord de París (1) acord equilibrat (1) acord legislatura (1) acord lliure canvi (1) acord patriòtic (2) acords (1) acords països tercers (1) acte democràtic (1) acte oficial (1) acte polititzat per la dreta (1) actes de guerra (1) actitud hispànica (1) activistes infiltrats (1) activitat (1) activitat humana (1) acumulació (2) acumulaciò càrrecs (1) acumulacoó càrrecs (1) adaptació (1) administració (6) administració menys burocràtica (1) administració sòlida i eficient (1) administracions (1) administracions autonòmiques (1) administrar (1) adulteri polític càrrecs vitalicis (1) adversaris (1) afirmació nacional (1) afirmació totalitària (1) Àfrica Moderna (1) africans (1) afrontament (1) agència tributària (1) agitacions socials (1) aglomeració humana (1) aglomerat urbà (1) aglutinant (1) aglutinar (1) agressivitat (1) agressivitat verbal (1) aigua (2) aiguats (1) aïllament (2) aire (1) aiutogestionaris (1) aixecar exportacions (1) ajudar (1) ajuntament (1) Ajuntaments lliures (1) ajustos (1) alcaldes (1) alçament (1) alcohol (1) alerta (1) aliances (1) aliat (1) alimentar (1) alliberament nacional (1) alternància (1) alternativa (4) alternativa plural (1) alternativa pragmàtica (1) alternatives (4) amabilitat (1) ambaixadors (1) ambició (1) ambicions (3) ambiguïtat (1) ambigüitat (6) amenaça islàmica (1) amenaces (2) amiguisme (1) amistat (2) amnessia (2) amnistia (1) amnistia fiscal (2) amor (1) amoral (1) amoralitat (1) anacionalistes (1) anacionalització (1) analogia (1) ànima catalana (2) animació (1) animalisme (1) aniversari (1) aniversari Declaració Universal Drets Humans (1) annexió històrica (1) anormalitat (1) antagonismes (1) anti democràcia (1) antiautoritarisme (1) anticatalanisme (3) anticomunista (1) anticorrupció (1) anticorruption act (1) antidemocràcia (2) antidemocràtic (1) antieuripeísme (1) antiolímpics (1) antipartits (1) antisistema (3) antitaurins (1) aparell (3) aparell Estat (1) aparell municipal (1) aparells (1) aparells sectaris (1) aparença (2) aparença de poder (1) apatia (1) apoyo (1) apreciacions (1) apremi (1) aprofitats (1) arbitrarietat (3) arbitrarietats (1) argumentari oficial (1) arguments (2) armes (2) armonització (1) arquitectura jurídica (1) arranjament pressupostos (2) arribistes (1) asesores (1) asfíxia (2) asfixia econòmica (1) assalariats (1) assamblearisme (1) assassinat (1) assedi (1) assemblearisme (1) assemblees (1) assemblees de base (1) assimilació (1) assimilacionisme (1) assistència gent gran (1) assistència social (1) assistència social. (1) associació voluntària nacions (1) atemorir població (1) atemptat (2) atemptats (1) aterratge. joc brut (1) atracos (1) atur (17) atur estructural (5) aturar independència (1) aturats (1) auguris (1) Auschwitz (1) auster (1) austericidi (1) austeritat (9) austeritat imposada (1) austeritat obligada (1) autarquia (2) autocensura (1) autocràcia (1) autocràta (1) autocrítica (2) autodeterminació (31) Autodeterminació com a dret internacional (2) autodeterminació. (1) autodetermnació (1) autogestió (4) autogovern (15) autonomia (6) autonomia controlada (1) autonomia dependent (1) autonomia diferencial (1) autonomia municipal (3) autonomía municipal (1) autonomia municipal; abolir llei sostenibilitat; pressupostos aprovats plens; (1) autonomies (1) autonomisme (1) autoodi (1) autoresponsabilitat (1) autoritari (1) autoritarisme (14) autoritarisme presidencial (1) autoritarismes (1) autoritat (6) autoritat moral (2) aval (1) avaricia (1) avenços (1) aventurerisme (1) aventures militars (1) avís (1) baix nivell (1) baixa qualitat (1) baixos salaris (2) balanç (1) balanços negatius (1) banalitat (1) banalització (1) banca (1) bancs (1) bandera (3) bandera de la llibertat (1) bandera espanyola (1) bandera nazi (1) banderes (3) banquers (1) baralles (1) barbàrie (2) bàrbars (1) Barça (1) Barcelona (2) barraquisme (1) barreja de nacionalitats (1) barretines (1) barris benestants (1) barris vulnerables (1) base jurídica (1) Bases de Manresa (1) bases militars (1) bé comú (3) bé social (1) bemnestar (1) beneficis (1) beneficis empresarials (1) beneficis fiscals (1) beneir (1) benestar (14) benestar real (1) benestar social (6) benvinguda (1) Biblia (2) Bíblia (2) biblioteques (1) biodiversitat (1) bipartidisme (10) bipolarització (1) bipolarització polìtica (1) blanqueig (1) blanqueig de capitals (1) bloqueig (1) bogeria (1) boicot (7) bombolla (3) bombolles (2) bombolles financeres (1) bon (1) bon govern (2) Bon Nadal i Any Nou (1) bon veïnatge (1) bona fe (2) bones pràctiques (2) bones relacions (1) bons costums (2) borsa (1) bossa d'assalariats (1) botiflers (1) brutaitat (1) bufandes tapaboques (1) buit legal Constitució (2) burgesia (5) burgesia catalana (1) burocràcia (1) burocratisme (1) burocratització (1) c (1) cabdill (1) cabdillisme (1) cacera (1) cacics (3) caciquisme (6) caciquisme empresarial (1) cadena de confiança (1) cadenes (1) café para todos (1) caixes negres (1) calificatius (1) cambios históricos (1) cambrers (1) camí (2) campanya (1) campanya antireferèndum (1) campanya desigual (1) campanya electoral (1) campanya mediàtica (2) CAmpanya nou 9N (1) campanyes electorals (1) camps concentració nazis (1) candiatura unitària (1) candidat (1) candidato (1) candidats (1) candidats farciment (1) candidatures (1) canongia (1) cansanci (2) cant dels ocells (1) canvi (18) canvi climàtic (2) canvi concepció polìtica y legal (1) canvi de règim (1) canvi de rei (1) canvi electoral (1) canvi evolutiu (1) canvi formal (1) canvi polìtic (1) canvi social (4) canviar (7) canvis (5) canvis fonamentals (1) canvis substancials (2) capacitat (3) capacitat financera (1) capacitat fiscal (1) capdavanters (1) capdillisme (1) capital (2) capital del benestar (1) capitalisme (5) capìtalisme (1) capitalisme anticosial (1) capitalisme decadent (1) capitalisme depredador (1) capitalisme dialogant (1) capitalisme especulatiu (1) capitalisme salvatge (2) capitalismo (1) capitalismo salvaje (1) capitals (1) carnaval electoral (1) carnets esrtripats (1) càrrecs (8) càrrecs electes (2) carrers (1) carta (1) Carta Drets Fonamentals (1) Carta Fundacional Nacions Unides (2) Carta Nacions Unides (1) Carta Social Europea (2) cas català (1) cas dels catalans (1) cas Noos (1) casa comuna (1) Casa Gran de la Democràcia (1) casernes (1) castellà (2) castes (1) càstic (1) càstig (1) càstig electoral (1) català (7) català llengua natural de Catalunya (1) català patrimoni comú (1) catalanicidi polìtic (1) catalanisme (10) catalanisme d'esquerres (1) catalanisme polìtic (1) catalanistes (3) catalanistes d'esquerres (1) catalanització (1) catalaniusme (1) catalanofobia (1) catalanofòbia (2) catalans (2) Catalunya (33) Catalunya dependent (1) Catalunya Estat (2) Catalunya pactista (1) Catalunya SI (1) catarsi (1) catofols (1) caudillo (1) causa catana (1) causa republicana (1) cedir impostos (1) cedir sobirania (1) celebracions (1) censura (7) centralisme (10) centralisme Estat (1) centralisme neoconservador (1) centralismo depredador (1) centralitat (1) centralització (2) centre esquerra (1) centreesquerra (1) centrisme (1) centristes (1) cessió de sobirania (1) chuches (1) cinisme (6) cinisme silenci (1) cinversdes (1) circ (1) cirrupció (1) cisma (1) cistums (1) ciutadania (6) ciutadans (4) ciutat (1) ciutat de la Justícia Social (1) ciutat lliure de por (1) ciutat proletària (1) ciutats desiguals (1) civilització (5) civilització europea (1) civilització occidental (1) civilització urbana (1) clam (1) clam democràtic (1) clandestinitat (1) clans (2) clans sectaris (1) claridad (1) classe obrera (3) classes populars (1) classes socials (2) classes socials. (1) clemència (1) clientelisme (2) coalició de govern (1) coalicions (1) cobdícia (1) cobrar (1) codi penal (6) código Penal (1) coexistir (2) cohabitació (1) coherència (2) cohesió (3) cohesió social (3) cohesionar (1) col·laboració (1) col·legis electorals (1) colònia (1) colonialisme (1) colpisme (1) colpistes (1) comandament (1) combat per Catalunya (1) combatre l'atur (1) combustibles fòssils (1) comerç (1) comerç d'armes (1) comerç global (1) comerços (1) comissari anticorrupció (1) Comissió de Venècia (1) comissions (3) Commonwealth (1) compartir (1) compartir problemes (1) competència (3) competències (9) competir (1) competitivitat global (1) complexes. (1) complicitat PSOE (1) compromesos (1) Compromís (2) compromìs (1) comptabilitats falsejades (1) comptes (1) comunicació (9) comunicació online (1) comunicacions (1) comunicacions banals (1) comunisme (2) comunitat (1) Comunitat de Nacions (1) comunitat històrica (1) comunitat ibèrica de nacions (1) comunitat internacional (1) comunitat supranacional (1) comuns (1) concentració nacional (2) concentracions (1) conceotes abstractes (1) concert (1) concessions (1) concordat (1) concòrdia (8) concòrdia de la por (1) concòrdia social (1) condemna (2) condicions de treball (1) condicions laborals (3) condicions laborals dignes (1) conducta honesta (1) confessar (1) confiança (9) confiança política. (1) confidencial (1) confidencialitat (1) conflicte (10) conflicte català (1) conflicte Catalunya/España (1) conflicte Catalunya/Espanya (1) conflicte generacional (1) conflicte històric (1) conflicte polític (1) conflicte social (1) conflictes (4) conflictes legals (1) conflictes polìtics (1) conflictivitat (1) confliucte Catalunya Espanya (1) confluència (4) confluència social. (1) conformisme (1) conformisme imposat (1) confrontació (2) confrontació permanent (2) confrontament (1) confusió (4) confusionisme (1) conglomerat urbà (1) conquesta social (1) consciècia deformada (1) consciència (5) consciència crítica (1) consciència democràtica (3) consciència liberal (1) consciència nacional (1) consciència social (1) consciències (1) Consell d'Europa (2) consells municipals (1) consens (1) conservadorisme (2) conservadors (6) conservadurisme (2) conservaduyrisme (1) conspiració (2) conspiració permanent (1) conspiracions (5) conspiradors (1) constitució (31) Cónstitució (1) constitució antidemocràtica (1) Constitució antifederalista (1) constitució artificial (1) Constitució difunta (1) Constitució escrita (1) Constitucio Espanyola (1) Constitució Europea (1) Constitució europea. (1) Constitució impossible (1) Constitució intocable (1) constitución (1) constitucionalisme (1) constitucionalisme monàrquic (1) constitucions (2) Constitucions Catalanes (2) Constitucions i altres drets de Catalunya. reclamar devolució (1) Constitucions i Pactes (1) Constitution Stone (1) construcciño nacional (1) construir (6) construir esquerra nova (1) construir futur (2) construir un nou país (1) consuilta (1) Consulta (12) consulta democràtica (1) consulta no vinculant (2) consultes directes (1) consum (2) consumisme (1) contagi (1) contaminació (3) contaminació destructora (1) contestació social (1) contestaciò social (1) context internacional (1) contingut (1) continguts científics (1) continuïtat (3) continuïtat d'Espanya (1) contracte social (2) contractes escombraria. (1) contractes temporals (1) contracultura (1) contradiccions (4) contraprogramació (1) contrarrestar (1) Contribució (1) contribuents (1) control (2) control Estat (1) control ideològic (1) controlar (1) convèncer (1) conveni (1) Conveni de Viena (1) conveniència (1) convenis NU i OSCE (1) convergència (3) converses (1) convivencia (3) convivència (7) convivència democràtica (1) convivència social (1) convivència trencada (1) cooperacfió (1) cooperació (10) coopèració (1) cooperació internacional (2) cooperar (1) cooperativisme (1) cop de força unilateral (1) Copa Santa (1) coparticipació (1) cops de porra (1) coratge (1) corona (1) corporacions (1) corralito (3) corredor mediterrani (1) corresponsabilització (1) corretgir desigualtats (1) corretgir partits (1) corridas (1) corrupcio (1) corrupció (75) corrupciò (2) corrupció continuada (1) corrupció descoberta (1) corrupció política (2) corrupció. (1) corrupteles (2) corruptes (3) corruptors (2) cortesia (3) cos social (1) cost laboral (1) cost standart (1) costum (2) costums (3) costums milenaris (1) cotitzacions (1) cr'itica (1) creació (1) creació empreses (1) crear (1) creativitat (2) creativitat empresarial (1) credibilitat (11) credibilitat electoral. (2) credibilitat polìtica (1) credibilitat. (1) crèdit (3) crèdit social (1) crèdits (1) crèdits públics (1) creença (1) creences (1) creïbles (1) creixement (6) creixement economia (1) creixement econòmic (1) creixement industrial (1) crèixer (1) creuada (4) creuats (1) creure (1) cridòria (1) crim (1) crim organitzat (1) crímenes (1) criminalitat (2) criminalització (1) criminalitzar (1) crims (2) crims de guerra (1) crims franquisme. ètica (1) crisdi (1) crisi (37) crisi d'Estat (2) crisi econòmica (1) crisi energètica (1) crisi financera (1) crisi institucional (2) crisi món socialista (1) crisi política (1) crisi urbana (1) crisis (1) cristianisme (2) cristians (1) criteri (1) criteris (2) criteris democràtics (1) criteris dogmàtics (1) criteris jurídics (1) criteris socials (1) crítica (4) crítica oberta (1) crítics (2) crítiques (4) cronologia reis Castella i Espanya (1) crueltat (2) cubisme (1) culltura (1) culpables (1) culte (1) culte a la personalitat (1) cultura (21) cultura catalana (1) cultura cosmopolita (1) cultura de la violència (1) cultura de pau (8) cultura del diàleg (1) cultura del pacte (1) cultura del vot (1) cultura democràtica (2) cultura innovadora (1) cultura jurídica (1) cultura oficial (1) cultura política (1) cultura polìtica (1) cultura. (1) cultures (1) cultures rígides (1) cúpula. (1) dany moral (1) dany social (1) danys (1) davallada de la dreta (1) de mocràcia formal (1) debat (10) debat obert (2) debat parlamentari (1) debat permanent (1) debat politic (1) debat polític (1) debat polìtic (1) debat sobiranista (1) debatre (1) debats (1) debats ideològics (1) decadència (8) decència (2) decència institucional (1) decepció (7) decepció generalitzada. nació sense estat (1) decidir (2) Declaració de Drets (1) declaració drets home i ciutadà (1) declaracions (1) declaracions formals (1) declaracions unilaterals (1) decreixement demografic (1) dedigualtats (1) dedocràcia (1) defallences (1) defectes (5) defectes democràcia (1) defectos (1) defensa (2) defensa de la llengua (1) defensa democràcia (1) defensar democràcia (1) defensar dret (1) deficiencies (2) deficiències (1) dèficit (7) dèficit democràtic (4) dèficit públic (1) dèficits (1) dèficits democràtics. (1) defraudadors (1) defraudar (1) degeneració (1) degradació (4) degradació moral (1) degradació sistema (1) degradació social (1) deixadesa (1) delictes (2) delinqüència (3) delinqüència nova (1) demagògia (11) demandes laborals (1) demcràcia real (1) democracia (4) democràcia (146) democràcia no identificada (1) democràcia activa (1) democràcia avançada (1) democracia avanzada (1) democràcia captiva (1) democràcia catalana (3) democràcia consolidada (2) democracia constitucional (1) democràcia de notables (1) democràcia deliberativa (1) democràcia directa (11) democràcia econòmica i social (1) democràcia encorsetada (1) democràcia espanyola (1) democràcia estable (2) democràcia europea (1) democràcia i estabilitat (1) democràcia imperfecta (1) democràcia indignada (1) democràcia integral (1) democràcia interna (1) democràcia interna organitzacions (1) democràcia liberal (5) democràcia liv+beral (1) democràcia moderna (1) democràcia oberta (1) democràcia parlamentària (4) democràcia parlamentària formal (1) democràcia participativa (11) democràcia participatva (1) democràcia plural (3) democràcia plural. (1) democràcia polìtica (1) democràcia radical (1) democràcia radical. (1) democràcia real (1) democràcia segrestada (1) democràcia social (7) democràcia supranacional (1) democràcia viable (1) democràcia. (1) democràcies desiguals (1) democràcies plurals (1) demòcrata (1) demócratas de verdad (1) demòcrates (3) democràtic (2) democràtica (1) democràtics (1) democratització vida social (1) democrfàcia participativa (1) demokratura. (1) demoràcia (1) denúncies (1) deocràcia participativa (1) dependència (2) depressió (1) derecho histórico (1) derechos humanos (1) derechos sociales (1) derets humans (1) deriva autoritària (2) derogar la Constitució (1) desacato (1) desacceleració econòmica (1) desacomplexats (1) desacord (1) desacord legítim (1) desacords (3) desacreditar (4) desactivar (1) desafecció (9) desafecció col·lectiva (1) desafecte (1) desafectes (3) desafiament sobiranista (1) desastre social (1) desbloqueig polìtic (1) descatalanització (1) descentralització (3) descentralització periode constituent (1) descentralitzar (1) desco0nfiança (1) descomposició (1) descomposició Estat (1) descomposició ideologies (1) desconcert (1) desconexió (1) desconfiança (8) desconfiats (1) desconnexió (1) desconstitucionalització (1) desconstrucció (1) desconstrucció social (1) descontaminar (1) descontentament (4) descontento (1) descrèdit (6) descrèdit política (1) descrèdit polìtics (1) desdemocratització (1) desdoblament vies i carreteres (1) desenccant (1) desencía (1) desencís (3) desencontre (1) desenfocar (1) desengany (1) desenganys (1) desenvolupament (7) desenvolupament humà (1) desenvolupament responsable (1) desenvolupament. crítica (1) desenvolupament. cultura universal (1) desequilibri (3) desequilibris (1) deserció (1) desercions (1) desesperació (1) desestructuració (2) desgast (2) desgavell (1) desgovern (2) deshumanització (1) desigs (1) desigualdad (1) desigualtat (20) desigualtat de classes (1) desigualtat social (4) desigualtat socioocultural (1) desigualtats (23) desigualtats flagrants (1) desigualtats socials (5) desinflar procés (1) desinformació (1) desintegració (1) deslleialtat (1) deslocalització (2) deslocalitzacions (1) desmesura (1) desmotivació (1) desnacionalitzar (1) desnonaments (1) desnudo (1) desobediència (5) desordre (4) desordre legal (1) desordres públics (1) despesa (3) despesa incontrol·lada (1) despesa jocs olímpics (1) despesa pública (4) despesa social (1) despesa superflua (1) despeses (1) despilfarro (1) despilfarro Estat (1) desplaçar govern (1) desplaçats (1) despolitització (1) despotisme (6) despreci (3) desprestigi (6) desproporció resposta (1) destí (2) destinos (1) destitució (1) destitució Govern (1) destitucions (1) destituir representants (1) destroçar Espanya i la convivència (1) destrucció (3) destrucció natura (1) destrucció planeta (1) destruir (1) destruir Catalunya (1) desunió (1) desventatges (1) desviació de poder (1) desvirtuar democràcia (1) detenció irregular (1) detenció Puigdemont (1) deteriorament (3) deteriorament institucions (1) deterioro (1) determinisme (1) determinisme lleis (1) deudas (1) deute (12) deute Estat (1) deute financer (1) deute imparable (1) deute permanent. irreflexiu (1) deute públic (3) deute social (1) deutes partits (1) devaluació (2) devociò (1) diada nacional (1) diàkeg (1) diàleg (70) diàleg inter-religiós (1) diàleg social (1) diàlegs de sords (1) dialogant (1) dialogar (7) diamundial pel treball decent (1) diaris (2) diàspora (1) dibers (1) dicatdura (1) Dickens (1) dictador (1) dictadura (34) dictadura constitucional (2) dictadura de la llei (1) dictadura de partit (2) dictadura franquista (1) dictadures (6) dictat (1) dietes (1) difamació (1) diferència (1) diferències (7) diferències i discrepàncies (1) diferències tàctiques (1) diferents (1) dificultats (2) diginitat (1) dignidad (1) dignitat (33) dignitat nacional (1) dignitat col·lectiva (2) dignitat de la persona (2) dignitat de les persones (1) dignitat democràtica (1) dignitat funció pública (1) dignitat humana (12) dignitat humana. (1) dignitat igualitària. (1) dignitat individu (1) dignitat institucions (1) dignitat nacional (2) dignitat persona (1) dignitat persones (1) dignitat poble (1) dignitat vida diaria (1) dignitat. (1) dignitat. autoritarisme (1) dilapidació (1) dimissió (1) dimissions (1) diner negre (2) diner públic (3) diners (9) diners de fum (1) diners del pressupost municipal (1) diners públics (3) diplomacia. malestar (1) dipomàcia (1) diputados (2) diputats (4) diputats díscols (1) diputats sobiranistes (1) dir la veritat (2) direcció (2) directives (1) directrius (1) directrius europees (1) dirigents presos (1) dirigisme (2) disbauxa (3) discapacitats (2) disciplina (2) disciplina social (1) disciplina. carrera polìtica (1) disconformitat (1) discòrdia (3) discòrdies (1) discrecionalitat (1) discrepància (2) discrepància ideològica (1) discriminació (8) discriminacions (2) discurs (1) discurs de compromís (1) discurs de la por (1) discurs moral (1) discurs polític (1) discursos (1) discursos precuinats (1) discursos preparats (1) disfresses (1) disfunció (1) disfuncionalitat (1) dislocar (1) disminució natalitat (1) disolució (1) disorsió (1) dispendi (1) dispersió (1) disputa (1) disseny (1) dissidència (5) dissidència. (1) dissidents (1) distracció reivindicacions (1) diuscriminació (1) diversitat (19) diversitat cultural (2) diversitat ètnica (1) dividir (1) divisió de poders (1) divisió del treball (1) divisió política (1) divisió social. (1) divisió societat (1) divisions (2) doble moral (2) doctrina social església (1) dogma (1) dogma constitucional (1) dogmatisme (1) dogmatisme del poder (1) dogmatismes (1) dogmes (1) dol (1) Dom Perignon (1) dominació (5) dominació polìtica (1) domini (3) domini espanyol (1) domini hergemònic (1) donació (1) donaciò vivenda en pagament (1) dones (1) dramatisme (1) Dre6t Públic Català (1) dret (14) dret a decidir (14) dret a governar (1) dret a la independència (1) dret a la informació (1) dret al treball (1) dret català (1) dret civil (1) dret comunitari (2) dret d'acollida (1) dret d'asil a la UE (1) dret de la raó (1) dret de participació (1) dret de participaciò directa (1) dret de rebuig (1) dret de rebuig llei (1) dret de reprovació (1) dret de revocació càrrecs (1) dret del poble (1) dret del regne (1) dret del Rei (1) dret espanyol (1) dret exclusiu (1) dret fonamental (2) dret humà (1) dret implícit (1) dret inalienable (1) dret independent (1) dret internacional (20) dret internacional prevalent (1) Dret Internacional Públic (1) dret internacional. fractura social (1) dret legítim (1) dret lliure determinació (1) dret moral (1) Dret Nacions Unides (3) dret natural (1) dret natural. (1) dret penal (1) dret per la Pau (1) dret públic (1) Dret Públic Català (3) dret racional (2) dreta (1) dreta anticatalana (1) dreta catalana (2) dreta conservadora (1) dreta europea (1) dreta i aliats socialistes (1) dreta radical (2) dreta reaccionària (1) dretes (2) dretes hostils (1) drets (11) drets ciomuns (1) drets ciutadfania (1) drets constitucionals (1) drets contra l'Estat (1) Drets de Catalunya (1) drets dels treballadors (1) drets democràtics (4) drets econòmics i socials (1) drets fonamentals (5) drets històrics (2) Drets Home (1) Drets Humanms (1) drets humans (66) drets humans com a superiors (1) drets humans. (1) drets i llibertats (4) drets i llibertats fonamentals (1) drets implìcits (1) drets inviolables (1) drets laborals (1) drets minories nacionals (1) drets nacionals (2) drets naturals (1) drets socials (8) drets socials i culturals (1) drets socials. (1) dualisme poders (1) dues Espanyes (1) dues nacions (1) DUI (1) ecionomia ilegal (1) ecologia (1) economia (7) economía (1) economia de guerra (1) economia de mercat (1) economia depredadora (1) economia financera (1) economia lliure (1) economia malmesa (1) economia organitzada (1) economia social (2) economia social i solidària (1) economia sòlida (1) economia submergida (2) ecumenisme (1) edifici democràtic (1) educació (9) educaciò (1) educació cívica (1) eficàcia (5) eficàcia norma (1) eficiència (2) Efta (3) egocentrisme (2) egoísme (2) egoísme social (1) egoìsme social (1) eina de poder (1) elecció càrrecs europeus (1) elecció directe President (1) eleccions (38) eleccions constituents (1) eleccions democràtiques (1) eleccions europees (1) eleccions generals (2) eleccions lliures (3) eleccions netes (1) eleccions polítiques (1) electoralisme (1) electorat (2) electors (1) elegància (1) elements (1) eliminar traves (1) èlit5 dominant (1) elitistes (1) elits (1) èlits (1) èlits funconarials (1) elogis (1) eludir obligacions (1) emancipació nacional (1) embolics (1) emergència social (2) emigració (1) emigració jovent (1) empobriment (2) empobriment familiar (1) empobrir cultura (1) emprenedors (1) empresa (1) empresari d'èxit (2) empresariat (2) empresaris (6) empresaris de Rajoy (1) empresas (1) empreses (3) empresonaments. (1) encaix (1) encaix impossible (1) encícliques (1) enderrocar presó model (1) endeutament (2) endollisme (1) enduriment llei (1) enemics (1) enemics exteriors (1) energia (1) energia verda (1) energies (1) energies renovables (1) enfrontament (4) enfrontament civil (1) enfrontament social (1) enfrontar (1) engany (7) engany permanent (1) enganyar (1) enganyifa (1) enriquiment (1) enriquir butxaques (1) ensenyament (3) entesa (9) entorn canviant (1) entrades gratis (1) entramat polític (1) enxufats (1) epidèmia (1) eqidistància (1) equanimitat (1) equilibei (1) equilibrar conflictes (1) equilibri (3) equilibri del sistema (1) equilibri finances públiques (1) equilibri llibertats (1) equitat (22) equitat social (1) error (2) errors (4) escàndals (1) escàndol (1) escàndols (1) escapçar ritme polìtic (1) escarni (1) escenari rebel (1) escepticismo (1) escissions (1) esclaus (2) esclavatge (7) esclerosi (1) Escòcia (1) escoltar (3) escons (2) escridassada (2) escridassar (1) escull al procés (1) escut monàrquic (1) escuts humans (1) esforç (1) església dilapidadora i corrupte (1) esmenes (2) espai (1) espai coherent (1) espai econòmic europeu (1) espais de poder (1) espais oberts (1) España Imperial (1) España plurilingüe (1) Espanya (3) Espanya de pandereta. (1) Espanya imperial (1) Espanya plural (1) Espanya plural i diversa (1) Espanya Unida (1) espanyolisme (1) espanyolització (3) espanyolitzar (1) espectacle mediàtic. (1) especulació (17) especulaciò (1) especulació urbanística (1) esperança (13) esperances (1) esperença (1) esperit (2) esperit comunitari (1) esperit de Catalunya (1) esperit de treball (1) esperit democràtic (1) esperit despectiu. (1) esperit rebel (1) esperó (1) espies (1) espionatge (1) espionatge conmpuls (1) espíritu nacional (1) espoli (2) esport (1) esquerra (6) esquerra decadent (2) esquerra domesticada (1) esquerra fiable (1) esquerra liberal (1) esquerra moderada (1) esquerra nacional (1) esquerra plural (2) esquerre (1) esquerres (12) esquerres moderades (1) esquerres tradicionals (1) esquerres. monòlegs (1) esquerrisme (1) esquizofrènia (1) estabilitat (4) estabilitat i autoritat (1) estabilitat parlamentària (2) estabilitat polìtica (1) establishment (2) Estado de Derecho (1) Estado Democrático (1) estalvi (1) estalvis (3) estan del benestar (1) Estat (42) Estat autoritari (1) Estat Català (1) Estat coercitiu (1) Estat d'excepció (1) Estat de dret (19) Estat de dret europeu (1) estat de dret opinable (1) estat de dret social (1) estat del benestar (3) Estat democràtic (3) Estat Democràtic de Dret (2) estat demoicràtic (1) Estat europeu (1) Estat fallit (1) Estat incompetent. (1) Estat independent (2) Estat ineficient (1) Estat intervencionista (1) estat judicial (1) estat liberal (1) estat major (1) Estat nació (1) Estat propi (10) Estat propi. pacifiscme (1) Estat providència (1) Estat social (1) Estat Totalitari (2) Estat viable (1) estatalitzadors (1) estatisme despòtic (1) Estats democràtics (1) estats forts (1) Estatut (3) Estatut d'Autonomia (1) estelades (2) estepa (1) estranger (1) estratègia (1) estropici social (1) estructura social (2) estructures (1) estructures socials (1) estudiants (1) estudiar (1) ética (1) ètica (20) ética. (1) ètica. honestedat (1) euròcrates (1) eurodiputats (1) Europa (16) Europa dels pobles (2) Europa plural (1) Europa Unida (1) europartits (1) europeïtat (1) Euroregió (1) euroregions (1) eutanasia (1) evasió fiscal (1) evasors (2) evasors fiscals (1) evolució (6) evolució democràtica (2) evolució dret (1) evolución (1) evolucionisme (1) excedir-se (1) exceptio legis (1) exceso materialista (1) exclusió (2) exclusió social (2) execució (1) exempcions fiscals (1) exigència (1) exigències partidistes (1) exili (3) exili. (1) exiliats (1) expansió (1) experiència (6) explicacions (2) explosió (1) explotació (1) explotació patrimonial (1) explotació terres inactives (1) expoli (1) expoli bens culturals (1) expoli polític (1) expolio (1) exportació (3) exportacions (1) expressió (2) expropiacions (1) extermini (1) extremismes (1) extremistes (1) fagocitats (1) fal·làcia (1) falsa confiança (1) falsa creença (1) falses denúncies (1) falses idees (1) falses lleialtats (1) falsetat arguments (1) falsetats (2) fam (1) família reial (1) fanàtics (1) fanatisme nacional espanyol (1) fariseus (1) farol (1) farsa (2) fdeltat (1) fé democràtica (1) febles (1) feblesa partits estatals (1) federació (1) federalisme (9) federalisme impossible (1) Federico Trillo (1) feina (5) feina ben feta (1) feixisme (2) feixisme anticatalà (1) feixistes (1) Felip Vé (1) fer bondat (1) fer empresa (1) fer net (1) fer país (1) fermesa (1) fermesa institucional (1) festa (2) fet català (1) fet diferèncial (1) fet nacional (2) fets (1) fi del bipartidisme (2) fí del règim. (1) fiança (1) ficció (2) fidelitat (4) fidelitat dignitat Catalunya (1) fidelitzar funcionaris (1) filofeixistes (1) filosofia (1) financiació autonòmica (1) financiacio irregular (1) fiscalitat (2) flexibilitat (2) flor (1) flors (2) foment. comerç (1) fons de pensions (1) fons europeu (1) fonts de dret (1) fonts reservats (1) força (3) força coactiva (1) força de la democràcia (1) força de la llei (1) força de treball (1) força estabilitzadora (1) força policial (1) forçar destí (1) forces (1) forces armades (1) forces conservadores (1) forces dominants (1) forces militars (1) forces policials (1) forma de vida (1) forma polìtica. (1) formació (3) formalisme (1) formes d'estat (1) fòrmula (1) fosses (1) fotos (1) fracàs (2) fracàs històric (1) fracàs polìtica (1) fraccionament (1) fractura (1) fractura social (2) fracturar Espanya (1) fracturar societat. (1) fragilitat (1) Francesc Macià (1) franquisme (7) franquisme sociològic (1) franquista (1) franquistes (1) fraternal (1) fraternitat (9) fraternitat social (1) frau (9) frau a la democràcia (1) frau fiscal (3) frau històric (1) frau. (1) fraus (1) frenar saqueigs (1) frivolitat (2) front anticatalà (1) frontera espiritual (1) frustració (1) frustracions (1) fuga i farsa (1) fugida capitals (2) full de ruta (3) funció social (1) funcionament especulatiu (1) funcionaris (6) funcionaris i conveniència (1) fusions (1) futur (14) futur democràtic (2) futur polític (2) futur polìtic (5) futur sense esperança (1) Gabo (1) gana (1) ganivetades (2) garantia (2) garantia col·lectiva (1) garanties (2) garanties financeres (1) garanties jurídiques (1) garanties. (1) garrotades (1) Garzón (1) gauche divine (1) Generalitat (9) Generalitat enemic d'Espanya (1) generositat (8) generositat polìtica (1) geni (1) genocidi polític (1) gent catalana (1) gent d'esquerres (1) gent lliure (1) gent no contaminada (1) gent pobre (1) gent sectària (1) gent senzilla (1) geriàtrics urbans (1) germanor (1) gestió (2) gestió institucional (1) gestió participativa (1) gestió tècnica (1) ghetos (1) ghetto (1) gihadisme (1) gliobalització (1) globalitat (2) globalització (2) govern (8) govern a l'esquerra (1) Govern català (1) Govern d'Espanya (1) govern de concentració (2) govern de país (1) govern del poble (1) govern democràtic (1) Govern descafeïnat (1) govern en funcions (1) Govern espanyol (1) govern obert (1) Govern presidencialista (1) governabilitat (1) governança (4) governança. (1) governar (2) governar democràticament (1) governs conservadors (1) GPS irregular (1) gran coalició (1) green buildings (1) gregarisme (1) greuges (2) greuges històrics (1) greuges. (1) grup para militar (1) grups de pressió (2) grups financers (1) grups ideològics (1) Guantànamo (1) guardaespatlles (1) guàrdia d'honor (2) Guàrdia Mora (1) guerra freda (2) guerra global (1) guerres cibernètiques (1) guerres de religió (2) guerres locals (1) guirigall de sons (1) hegemonia (2) hegemonies (1) herència franquisme (1) heretge (1) heretges (1) heretges tolerància (1) heretgia (2) herètics (1) heroísme patriòtic (1) heterodoxes (1) heterodoxia (1) heterogeneïtat (1) hipocresia (4) hisenda (1) hisendes municipals (1) història (17) història pròpia (1) història. pobresa (1) Holocaust (1) homilia (1) homogeneïtat (1) honestedat (15) honestedat. reflexió (1) honestidad (1) honorabilitat (1) honorar (1) honorar morts (1) honradesa (1) honresteddat (1) horaris europeus (1) horitzó europeu (1) horitzó federal europeu (1) horitzó social (1) horitzó socialista (1) horror (1) hostilitat (2) hostilitat al sistema (1) humanisme (4) humanisme cultural (1) humanitat (1) humiliació (1) humilitat (4) humiltat (1) iconoclastia (1) idea de progrés (1) ideal humanista (1) ideal polític (1) ideals (7) ideals de canvi (1) ideals democràtics (1) ideals republicans (1) ideas (1) idees (8) idees noves (1) idees totalitàries (1) idelas (1) identitat (6) identitat catalana (4) identitat cultural (1) identitat europea (1) identitat exclusiva (1) identitat nacional (1) ideologia (2) ideologia democràtica (1) ideologia unitat Estat (1) ideologies (3) idependència (1) idioma (3) idiomes (1) idolatria (1) ignoràcia (1) ignorancia (2) ignorància (6) ignorància culpable (1) ignorància polìtica (1) igualtat (17) igualtat d'oportunitats (4) igualtat social (4) ilegalitzar partits nazis (1) il·legalitat (2) il·legalitat referèndum (1) il·legals (1) il·lusions trencades (1) imaginació (2) imaginació renovadora (1) imaginari (1) imaginatius (1) imagineria religiosa (1) imatge (1) imatge de progrés (1) imatge glacial (1) imatges (1) immigració (3) immigració il·legal (1) immigrants (2) immigrats (1) immobiliàries (1) immobilisme (9) immoralitat (2) immovilisme (1) immunitat (1) Immunitat parlamentària (1) impaciència (1) impacte televisiu (1) impagaments (1) imparcial (1) imparcialitat i independèncoia Justícia (1) imperi (1) imperi britànic (1) Imperi colonial (1) imperi de la llei (8) imperi del dret (1) impertinència (1) implicaciò (1) implicació ciutadana. (1) implosió socialista (1) imposar (1) imposar polítiques (1) imposicions (3) impostos (17) impostos jubilats (1) improvisació (1) improvitzacions (1) imprudència (2) impuls democràtic (1) impunitat (4) inacció policial (1) incapacitat (1) incendi (1) incertesa (1) incidents (1) incivisme (1) inclusió (1) incoherència (3) incompetencia (1) incomprensió (3) incomunicació (1) inconsciència (1) incultura (2) indefinicions (1) indemnitzacions (1) indeoendència (8) independència (40) independència CAtalunya (1) Independencia Estados Unidos (1) independència financera (1) independencia judicial (1) independència judicial (2) independència poder judicial (1) independència sense programa (1) independència unilateral (1) independentisme (2) independentistes (1) indicadors progrés (1) indiferència (2) indignació (12) indignats (4) indisciplina social (1) individu (1) individualisme (5) individualisme. (1) indult (1) industrialització (1) ineficàcia (1) inercia polìtica (1) inestabilidad (1) inestabilitat (3) infancia (1) infidels (1) infiormació (1) inflexibilitat (1) influència (1) influència financera. (1) influencia Tratados internacionales (1) influències (3) informació (13) informaciò (1) informació parcial (1) informació reservada (1) informacions (2) informalitat (1) informar (3) informatius (2) infraestructures (1) ingenuïtat (2) ingressos (1) inhabilitar (1) iniciativa (5) iniciativa popular (1) iniciativa privada (2) iniciatives (1) iniquitat (1) injúries (3) injusta (1) injustícia (2) injustícia laboral (1) injustícia social (3) injustícies (1) injustícies històriques (1) injustícies socials (1) inmigració (1) innovació (8) innovar (2) inquisició (6) insatisfacció (1) inseguretat (5) inseguretat jurídica (1) insensibles (1) insidies (1) insolidaris (1) inspectors d'Hisenda (1) inspoectors (1) instint democràtic (1) institucions (22) institucions flexibles. (1) institucions lliures (1) institucions pùbliques (1) institucions transparents (1) insuficiència (1) insults (2) integració (3) integració social (2) integració supranacional (1) integritat (4) integritat política (1) intel·ectual (1) intel·lectuals (1) intel·lectuals excloents (1) intel·ligència (2) intercanvi (2) interconexió (1) interdependència (1) interès general (1) interés púbic (1) interessos (8) interessos creats (2) interessos polítics (1) interessos socials (1) internacionalització (2) internacionalitzar (1) internet (3) interpretació desconstructiva (1) interpretacioins arbitràries (1) interpretacions (1) intervencionisme (1) interventors (1) intervinguts (1) intimidació (1) intimidacions (1) intimitat (1) intoerància (1) intolerancia (1) intolerància (15) intolerància islàmica (1) intoxicació (1) intransigència (7) intransigent (1) intrigues (3) intrigues. (1) inundacions (1) inverrsions (1) inversió (5) inversió Estat (1) inversió productiva (1) inversions (3) inversions estrangeres (2) inversions productives (1) inversors (4) investidura (1) investigació (3) investigacions (2) inviolabilitat parlamentària. regulació legal (1) inviolable (1) involució (3) involución (1) involucionista (1) inyencions despòtiques (1) irracional (1) irracionalisme (1) irracionalitat (1) irrealitat (1) irreconciiables (1) irregularitats (2) irreverent (1) islamofòbia (1) jardins (1) jerarquia normes (1) jerarquització món polític (1) Joaquim Torra (1) joc brut (6) joventut (1) joves (1) jubilacions anticipades (1) jubilats (3) judici (2) judici de Nuremberg (1) judici oral (1) judicialització (1) jueus catalans (1) Junqueras (1) juristes catalans (1) justicia (3) justícia (24) justicia distributiva (2) justícia distributiva (1) justícia eficient (1) justícia espanyola (1) justícia històrica (1) justícia igual per a tots (1) justícia imparcial (1) Justícia independent (1) justícia ràpida (1) justícia social (17) justícia soicial (1) justícia transnacional (1) justícia. (1) justífica social (1) Justificació (1) jutges (1) jutjats (1) kidentitat nacional (1) l (1) laïcisme (1) lectura democràtica (1) legalitat (18) legalitatr democràtica (1) legislació (4) legislar (1) legislatiu (1) legislatura dolenta (1) legislatura epíleg (2) legitimitat (9) legitimitat democràtica (2) legitimitat democràtica. Europa dels pobles (1) lentitud (1) lentitud històrica (1) lerrousisme (1) Leyes de Castilla (1) libel (1) liberación del hombre (1) liberal (4) liberalisme (2) liberalisme conservador (1) liberalismo (1) liberals (4) libertad (4) libertad nacional (1) lideratge (1) liders (1) lidratge (1) limitació temporal (1) limitacions (2) limitar drets (1) limitar poder (1) limits (1) límits (5) límits autonòmics (1) linqüents (1) liquidar el franquisme (1) liquiditat (2) literatura política (1) llei (25) llei de consultes (1) llei de partits (1) llei del mercat (1) llei electoral (4) llei electoral. càstic fiscal consum (1) llei especial (1) llei i Dret (1) llei i equitat (1) llei justa (3) llei obstructiva llibertats (1) llei restrictiva (1) llei supranacional (1) lleialtat (6) lleialtat institucional (1) lleialtat política (1) lleis (5) lleis aplicables (1) lleis catalanes (1) lleis coercitives (1) lleis injustes (2) lleis locals (1) lleis naturals (1) lleis positives (1) lleis restrictives (1) lleis variables (1) llengua (2) llengua catalana (3) llengua internacional (1) llengua pròpia de l'Aran (1) llenguatge ordinari (1) llibertat (75) llibertat d'empresa (1) llibertat d'expressió (6) llibertat d'informació (4) llibertat d'opinió (1) llibertat d'opinió. (1) llibertat de comerç (1) llibertat de consciència (1) llibertat de fer (1) llibertat de la paraula (1) llibertat de premsa (2) llibertat de prensa (1) llibertat de protesta (1) llibertat formal (1) llibertat històrica (1) llibertat ideològica (2) llibertat municipal (1) llibertat possible (1) llibertat premsa (1) llibertat. corrupció (1) llibertat. esquerra (1) llibertat. violència (1) llibertats (52) llibertats ciutadans (1) llibertats fonamentals (3) llibertats i drets (1) llibertats indviduals (1) llibertats públiques (4) llibertats socials (1) llibertats tradicionals (3) llibertats. democràcia participativa (1) llibertats. drets històrics (1) llibre (1) llibrertat (1) llibres (3) lliiure determinació (1) llista unitària (1) llistes (1) llistes conjuntes (1) llistes electorals (2) llistes negres (1) llistes obertes (5) llistes precuinades (1) llistes tancades (2) llistes transversals (1) llits tancats (1) lliure comerç (2) lliure desenvolupament (1) lliure determinació (2) lliure determinació dels pobles (2) lliure mercat (1) llocs turístics (1) llreis inquisitorials (1) Lluís Companys (1) lluita (1) lluita contra la polució (1) lluita obrera (1) Lo Catalanisme (1) loteria (1) luxe (2) maçoneria (1) macroilles (1) madrasses (1) Madrid (1) màfia (1) màfies (1) màgia (1) majoria (2) majoria absoluta (1) majoria parlamentària (3) majoritari (1) mal ús (1) mala gestió (1) mala política. (2) malalts (1) malbaratament (2) males pràctiques (1) malestar (3) malestar polìtic (1) malestar social (1) malestar. canvi (1) malevolència (1) malformacions (1) malgovern (1) malquerencias (1) malson (1) maltractament (1) manca de respecte a la llei (1) manca generositat (1) mancances democràtiques (1) mandat (1) mandat democràtic (3) mandat evangèlic (1) Manifest (1) manifestació (6) manipulació (1) manipulació polìtica (1) manipulacions (1) manipular (1) manters (2) maquinària administrativa (1) maquinària Estat (1) maquinària rutina (1) Maragall (1) marc conflictiu (1) marc constitucfional (1) marc legal (2) marea blava (1) marginaciói (1) marginats (1) marketing (2) marques blanques (1) màrqueting (2) marroquins (1) màrtirs (1) marxisme (2) màscara (1) masses (1) massificació (1) material escolar (1) materialisme (1) medi ambient (2) mediana (1) mediocritat (1) memòria (1) memòria històrica (3) Memorial de Greuges (1) mendicitat (3) menjadors socials (1) mentida (9) mentida política (2) mentides (8) mentides. (1) mentidfes (1) mentir (1) menys centralisme (1) menyspreu (1) menysteniment (2) mercadeig (1) mercaders (1) mercados (1) mercat (4) mercat global (1) mercat internacional (1) mercat lliure (1) mercats (5) mercats especulatius (1) mesón (1) mesures (3) mesures correctives (1) mesures pressupostàries (1) mesures socials (1) metamorfosi (2) mètodes dictadura (1) migració (1) militància ferida (1) millorament social (2) millorar (1) millorar salaris (2) millorar sistema (1) minijobs (1) minoria (2) minoria catalana (1) minoría catalana (1) minoria nacional (3) minoria social (1) minories (13) minories dominants (1) minories nacionals (1) minoríes nacionals (1) minories polìtiques (1) miracle (1) miracles (1) mirall mediàtic (1) misèria (15) misericòrdia (1) miting (1) mitjans (2) mitjans alternatius (1) mitjans comunicació (1) mitjans económics (1) mòbil (1) mobilitat (2) mobilització (3) mobilització permanent (1) mobilitzacions (1) moció de censura (1) moció de censura. (1) model (3) model autonòmic (1) model britànic (1) model d'Estat (1) model de patriota (1) model de societat (1) model esgotat (1) model polìtic (1) model social (2) models (1) models democràtics (1) models polítics (1) models polìtics (1) models societat (1) moderació (3) moderar (1) modernitat (2) modernització (4) modernitzar (2) modèstia (1) món (1) món català (2) món democràtic (2) món interdependent (1) món obrer (1) monàrqics (1) monarquia (12) Monarquia espanyola (1) Monarquia ilegítima. (1) monarquia parlamentària (1) monarquia repressora. (1) monarquics (1) monàrquics (1) monarquies (1) monetarisme (1) monòleg (2) monòlegs (3) monòlegs per debats (1) monopoli (6) monopoli conservador (1) monopolis (2) monopolitzar (1) montantge (1) moral (11) moral pública (1) moralitat (4) morositat (1) mort (1) mort digna (1) Mossos (1) Mossos d'Esquadra (1) movilització permanent (1) moviment de tropes (1) moviment obrer (3) moviment revolucionari (1) moviments difosos (1) moviments nacionalistes (1) moviments populars (1) moviments socials (3) Movimiento Nacional (1) multes (1) multicultural (1) multiculturaqlisme (1) multinacionals (1) multipartidisme (2) multiracial (1) mundo rural (1) municipalisme d'esquerres (1) municipalisme democràtic (4) muntatge (1) mur (1) muralles (1) murs (1) museu (1) música (2) mutació política (1) naci'o (1) nació (13) nació castellana (1) nació catalana (14) nació catalana. (2) nació única (1) nacionalisme (5) nacionalisme agressiu (1) nacionalisme català (2) nacionalisme democràtic (1) nacionalisme espanyol (3) nacionalisme excloent. (1) nacionalisme fraccionat (1) nacionalisme intolerant (1) nacionalisme reaccionari (1) nacionalistes (1) nacionalitat (2) nacionalitat catalana (1) nacionalitat catalana. ambicions personals (1) nacionalitat histórica (1) nacionalitat històrica (3) nacionalitat històrica. (1) nacionalitats (3) nacionalitats històriques (4) nacions (4) nacions històriques (1) nacions ibèriques (1) nacions sense estat (2) nacions sotmeses (1) Nacions Unides (12) Nacions Unides. (1) Nacions Unides. Drets Humans (1) narcotràfic (1) narques (1) nazis (1) necessitat social (1) necessitats socials (1) negacionisme (7) negativa (1) negativitat (1) negligències (1) negoci (1) negoci de la mort (1) negociació (1) negociacions (2) negociar (4) negocien (1) negociet (1) negocis (3) negocis amiguisme (1) nens soldats (1) neocapitalisme (1) neocapitalisme salvatge (1) neoconservadurisme (4) neofalangisme (1) neofeixisme (3) neofeixisme emergent (1) neofranquisme (4) neoliberalisme (1) nepotisme (2) neteja (2) neteja religiosa (1) neteja social (1) neutralitat (3) neutrals (1) neutraluzació constitucions (1) niños (1) nivell (1) no bipartidisme (1) no confrontació (1) no intervinguda (1) no iva (1) no sembrar verí (1) no violència (3) noblesa (1) normalitat (3) normes (4) normes de conducta (1) nostàlgia (2) notícies (1) nou abisme (1) nou bolchevismo (1) nou comunisme (1) nou feudalisme (1) nou govern (1) nou model (1) nou model econòmic (1) nou model social (1) nou ordre (1) nou règim (1) nou repte (1) nou sistema (1) nous drets (1) nous models democràtics (1) nous polìtics (1) nous sectors productius (1) nous temps (1) nova Constitució (1) nova democràcia (1) nova economia (1) nova esquera catalana (1) nova esquerra (2) nova esquerra catalana (1) nova Europa (1) nova pàtria (1) nova política (2) nova polìtica (2) nova societat (1) noves eleccions (1) noves eleccions plebiscitàries (1) noves esclavituds (1) noves feines (1) noves generacions colpejaades (1) noves idees (2) noves relacions (1) noves resperances (1) noves sigles (1) nuclis (1) nul·litat (1) nultipartidisme (1) Nuremberg (1) oasi (1) obediència (5) obediència cega (1) obediència lleis (1) obertura idees. (1) obligacions (2) obligacions internacionals (1) obra pública (1) obres socials (1) obrir diàleg (1) obrir palaus (1) obscuritat (2) observadors (1) obstacles (1) obstacles ideològics (1) obstrucció (1) Occcità (1) ocupació (4) ocupació institucions (1) odi (3) odi nacional (1) ofec (1) ofensiva (1) ogualtat (1) oipinió pública (1) okupes de la democràcia (1) oligarques (1) oligarquia (5) oligarquia financera (1) oligarquies (9) oligarquies malevolents (1) Òmnium Cultural (1) omplir cintinguts (1) ones pràctiques (1) operació Catalunya (1) opinar (2) opinió (6) opìnió (1) opinió crítica (1) opinió general (1) opinió mòbil (1) opinio publica (1) opinió pública (21) opinió tolerant (1) oportnitats (1) oportunisme (1) oportunistes (1) oportunitat (1) oportunitats (2) oposició (7) oposiciò constructiva (1) oposició responsable (2) oposició socialista. (1) opposició constitucional (1) opressió (4) opressió autoritària (1) oprimits (1) opulència (1) oralitat (1) ordinament jurídic (1) ordre (5) Ordre Públic (1) ordre abusiva (1) ordre constitucional (1) ordre constritucional (1) ordre ètic (1) ordre internacional (1) ordre jurídic (1) ordre moral (2) ordre obedient (1) ordre polìtic (1) ordre públic (1) ordrejurídic (1) organització (1) organitzacions (1) orgull català (1) origen encàrrec (1) origen plural (1) ortografia nacional (1) OSOE (1) ostentació (2) ostracisme (1) Otan (1) pa'is (1) Pablo Iglesias (1) paciència (2) paciència. (1) pacifisme (1) pactar (4) pacte (4) pacte d'estabilitat (1) pacte fiscal (3) pacte nacional (1) pactes (7) pactes contra la independència. (2) pactes de conveniència (1) Pactes Internacionals (1) pactisme (3) paella. (1) pagar deute públic (2) pagar deutes (2) pagar impostos (1) país (1) país d'acollida (1) país europeu (1) país normal (1) país pobre (1) país prosper (1) països industrialitzats (1) països lliures (1) països petits (1) països pobres (1) palau (1) pancatalanisme (1) paperetes (2) papers del Panamà (1) paradisos fiscals (2) paranoia (1) paranys (1) paraula contrària (1) paraules (4) paraules sense sentit (1) parcialitat (2) parcialitat Rei (1) paret (1) Parlament (5) Parlament deocràtic (1) parlament europeu (1) Parlament. (1) parlamentari (1) parlamentarisme (2) Parlaments (1) Parlamernt (1) parlar (4) parlar amb els catalans (1) parrticularismes nacionals. (1) participació (7) participaciò (1) participaciò activa (1) participació ciutadana (5) participació democràtica (1) participació directa (1) participació oberta (2) participació social (1) participaciò social (1) participacipo ciutadana (1) partidisme personalista (1) partidos (1) partit (2) partit bisagra (1) partit corrupte (1) partitocracia (1) partitocràcia (8) partits (26) partits catalans (1) partits contaminats (1) partits convencionals (1) partits de soldats (1) partits democràtics (1) partits empresa (1) partits fantasmes (1) partits filtre (1) partits instruments (1) partits mitjancers (1) partits políitics (1) partits refugi (1) partits socialistes (1) partits unionistes (1) passat (3) passat antisolidari (1) passat dictatorial (1) passat franquista (1) pastera (1) pastoral (1) patologies (1) patologies socials (1) pàtria (2) pàtria catalana (1) patriarcalisme (1) patrimoni cultural (1) patrimonis ocults (1) patriotisme constitucional (1) patriotisme espanyol (1) patrrimoni (1) pau (21) pau i concòrdia (1) pau perpètua (1) pau social (2) pedagogia (1) pedagoia republicana (1) Pedro Sánchez (1) pena de mort (1) penitència (1) pensament (9) pensament anglosaxò (2) pensament cíitic (1) pensament de dreta (1) pensament de govern (1) pensament juríidic (1) pensament plural (2) pensaments (1) pensionistes (1) pensions (5) Pep Guardiola (1) perdó (1) perdonar (1) perfeccionisme (1) perfils (1) periodisme (1) periodistes (4) perplexes (1) persecució (3) persecució fraui corrupció (1) perseguir el feixisme (1) persona (1) persona humana (1) personalisme (1) personalismes (2) personalitat (1) personalitat nacional (1) personalitat nacional catalana (2) persones (1) perspectiva (1) perturbacions (1) perversión (1) perversions informatives (1) pessimisme (1) picaresca (1) pilotes de goma (1) piramidal (1) pirateria (1) pirmi (1) pisos buits (1) pla de xoc sociaol (1) plagues bibliques (1) planificació (3) plataforma jovenil (1) plenitud (1) plenitud democràtica. (1) plural (3) pluralisme (22) pluralisme institucional (1) pluralisme polític (1) pluralitat (7) pluralitat estructures (1) plurilingüísme (1) plurinacional (1) plurinacionalitat (1) pluripartidisme (1) pluripatidisme (1) pñolìtica esdpanyola (1) població bilingüe (1) població laboral (1) població sense recursos (1) poble (20) poble català (7) poble cremat (1) poble divers (1) poble lliure (2) poble plural (1) poble realitat prèvia (1) poble sobirà (1) pobles (1) pobles autòctond (1) pobles civilitzats (1) pobles germans (2) pobles units (1) pobres (9) pobresa (16) pobresa cronificada (1) pobresa energètica (1) pobresa infantil (1) pobresa moral (1) Podemos (1) poder (74) poder absolut (3) poder capitalista (1) poder central (2) poder coactiu (1) poder econòmic (1) poder legislatiu (2) poder moderador (2) poder polític (2) poder polìtic (2) poder social (2) poder vitalici (1) poder. (1) poderosos (1) poders clandestins (1) poders econòmics (1) poders establerts (1) poders Estat (1) poders externs (1) poderts (1) pogrés econòmic (1) polític rebel (1) política (12) polìtica (8) polìtica amenaçadora (1) política antilaboral (1) política catalana (2) política constructiva (2) política contracte (1) política d'esquerres (1) política d'ofec (1) política de desconeguts (1) política de la por (2) política de pau (1) polìtica de terra cremada (1) polìtica decadent. (1) política energètica (1) política espanyola (1) política espectacle (1) política financera (1) política franquista (1) polìtica imperial contaminació (1) polìtica insultant (1) política protesta (1) política racional (1) política reaccionària (1) política responsable (1) polìtica sobiranista (1) política social (1) polìtica unitarista (1) políticos honestos (1) polítics (3) polìtics (3) polìtics claudicants (1) polítics desapareguts (1) polìtics funcionaris (1) polítics honestos (1) polìtics mediocres (1) polìticvs (1) polítiques errònies (1) polítiques fiscals (1) polítiques hegemòniques (1) polítiques socials (1) polìtiques socials (1) polìtiques socials i de progrés (1) polució (1) ponderació (1) populisme (7) por (1) por acumulada (1) porincipis democràtics (1) porqueria (1) portes giratòries (3) portes tancades (1) possibilisme (4) possible frau històric (1) post socialisme (1) postguerra (1) potència econòmica (1) potència imaginària (1) pou d'angoixa (1) ppoder equilibrat (1) pràctiques democràtiques (1) pràctiques discriminatòries (1) pragmatisme (3) Prat de la Riba (1) precarietat (3) pregunta (1) prejudicis (2) premsa (1) premsa independent (1) premsa lliure (2) prepotència (2) prescripció (1) preservació societat (1) presidencialisme (3) President (1) president mediàtic (1) presó (3) presos (1) presos polítics (1) pressió fiscal (1) pressió treballadors (1) pressions polítiques (1) pressupost (6) pressupost municipal (1) pressupostos (5) prèstec (1) prestigi (2) prestigis (1) pretensions regressives. (1) preus polítics (1) primavera (1) principi de la força (1) principi de subsidiarietat (2) principi de territorialitat (1) principi democràtic (7) principis (10) principis bàsics (1) principis democràtics (8) principis generals (1) principis interpretació (1) principis juridics preàmbul constitució (1) principis liberals (2) princpis i valors (1) prioritat (1) prioritats (2) prioritats socials (1) privatitzaciò català (1) privatitzaciò serveis (1) privatitzar (3) privilegiats (3) privilegis (7) probable (1) problema (1) problema català (1) problema democràtic (1) problema polìtic (1) problema social (1) problema socialo (1) problemàtica (1) problemàtica social (2) problemes (2) problemes socials (5) procediments penals (1) procés (5) procés català (1) procés constituent (1) procés de construcció d'Estat (1) procés electoral (1) procés frustrat (1) procés igualitari (1) procés participatiu (2) procés sobiranista (1) producció (1) productes (1) productivitat (1) profanació institucions (1) progr'es (1) programa comú (1) programes (1) progres (1) progrés (16) progrés econòmic (1) progrés educatiu (1) progrés i modernitat (1) progrés moral (1) progres social (1) progrés social (7) progrés socials (1) progressar sense avançar. (1) progressisme (2) progressista (1) progressistes (2) progressivitat (1) prohibició (1) prohibicions (2) projecte (1) projecte actiu (1) projectes alternatius (1) proletariat (1) promesas (1) pronòstic (1) pronòstics (1) propaganda (1) propietat (2) propietat terra (1) proporcionalitat (4) prospeccions (1) prosperitat (6) protagonisme (1) protecció dades (1) protecció de l'individu. (1) protecció internacional (1) protecció legal patrimonis (1) protecció moral (1) protecció sanitària (1) proteccionisme (1) protegir valorts (1) protesta (6) protesta social (1) protesta sonora (2) protesta veïnal (1) protestants (2) protestar (1) protestes (1) protocol (3) provençal (1) proves (1) províncies (1) provocacions (3) prudència (3) pseusodictadura (1) pública (1) publicar (1) publicitat (1) Puerto Rico (1) Puigdemont (4) pujolisme (1) pulcritud literaria (1) punts de vista intocables (1) puralisme (1) puritanisme (1) quadern gris (1) quadres (1) quadres polìtics (1) qualitat (1) qualitat de vida (1) qualitat democràtica (4) quart poder (1) queixes (1) querella (1) qüestió catalana (1) qüestió identitària (1) qüestió interna (1) qüestió nacional (1) qüestió social (2) quina política municipal? plors hipòcrites (1) quota catalana (1) racionalitat democràtica (1) racionalització (2) racionalitzar creixement (1) racisme (2) radicalisme (3) radicalisme democràtic (1) radicalismes (1) radicalitat (1) radicalitat democràtica (1) radicalització (1) radicals (1) radicaltzació (1) radiografia crítica (1) raó (2) raó d'Estat (1) raonaments (2) rapinyaires (1) reaccionària (1) realisme (2) realitat (6) realitat global (1) realitat història (1) realitat històrica (1) realitat plural (2) realitat política (1) realitat social (4) realitat sociao (1) realitat urbana (1) realitats (1) rebaixes (1) rebaja (1) rebel (1) rebeldia (1) rebelió (1) rebel·lia (1) rebellio (1) rebel·lió (1) rebel·lió política (1) rebels (2) rebuig (5) rebuig. (1) recaptació fiscal (1) recaptar (1) recentraklització (1) recentralització (4) recentralización (1) recerca veritat (1) recessió (8) recetralització (1) reclamar (1) recoinstituir democracia (1) recomposició (3) recomposició polìtica (1) reconciiació (1) reconciliació (4) reconciliaciò (1) reconciliació bandols (1) reconciliació social (1) reconeixement (1) reconeixement drets naturals (1) reconeixement poble (1) reconstrucció model Estat (1) reconstrucció nacional (1) reconstrucció social (2) reconstruir l'esquerra (1) record (1) recorte (1) recrear democràcia (1) rectificar (1) rectitud (1) recuperació (2) recuperació econòmica (3) recursos (3) recursos comunitat (1) recurtsos públics (1) Recusació (1) redefinició democràcia (1) redes criminales (1) redistribució (2) redistribució riquesa (1) redistribució social (1) redressar (1) reduir (1) reduir desigualtats (1) reduir despesa (1) reduir funcionariat (1) referéndum (1) referèndum (58) referèndum d'autodeterminació (1) referèndum de futur. (1) referendum democràtic (1) referèndum independència. (1) referèndum legal (1) referèndum unilateral (4) referèndum vinculant (1) referèndumk unilateral (1) Referènduym (2) reflex defensiu catalans (1) reflexió (3) reflexió lliure (1) reforma (5) reforma Constitució (1) reforma constitucional (2) reforma fiscal (1) reforma laboral (1) reforma pactada (1) reforma política (2) Reforma Polìtica (1) reforma. (1) reformar (2) reformar Constitució (2) reformar lleis (1) reformas (1) reformes (3) reformes sense concretar (1) reformes socials (2) reformes. obediència (1) reformisme (1) reformisme indefinit (1) refugiats (3) refundació (1) refundació socialista (1) refundar (1) refundar democràcia (1) refundar ètica del pensament (1) regal (1) regals (2) regeneració (5) regeneraciò (1) regeneració polìtica. (1) regenerar (1) règim (12) règim autoritari (2) règim de dret (1) règim democràtic (2) règim disciplinari (1) règim enderrocat (1) règim especial (1) règim feixista (1) règim local (2) règim parlamentari (1) règim polític (1) règim totalitari (2) règims (1) règims discrepants (1) regió (2) regió. frau (1) regions (2) reglament estricte (1) Reglament parlamentari (1) regles (1) regles democràtiques (1) regressió (2) regulació (2) regulaciò partits (1) rehabilitacions (1) Rei no infalible (1) reincarnació (1) reinventar (1) reivindicacions (5) reivindicacions catalanes (3) reivindicacions nacionals (1) reivindicacions sobiranistes (1) reivindicacions socials (2) reivindicar (1) relacions (2) relacions socials (1) religió (2) religions (1) relliscada (1) remuneració digna (1) renda de ciutadania garantida (1) renda mínima garantida (1) renovació (9) renovació aparell (1) renovació política (1) renovació social (1) renovar (1) renovar càrrecs (1) renovar Espanya. concòrdia (1) reny injust (1) reorientar (1) repensar (1) repòs etern (1) representació (1) representativitat (1) repressió (15) repressió policial (1) reprovació (2) republica (1) república (13) República Catalana (11) república democràtica (1) República Islàmica (1) república laica (1) república moderna (1) República parlamentària (1) republicanisme (3) republicanisme català (1) republicans (3) republicans catalans (1) republicans morts (1) reputació (1) rescat (3) rescat social (1) resistència (2) resistència alternativa (1) resistència catalana (1) Resolucions Nacions Unides (2) resorgiment català (1) respectar (1) respecte (12) respecte indidivu (1) respecte institucional (1) respecte. (1) responsabilitat (9) responsabilitat criminal ministres i fiscals (1) responsabilitat política (1) responsabilitats (2) responsabilitats socials (1) responsable (1) responsables (1) responsablitats (1) ressentiment (1) ressuscitar vells partits (1) restauració (1) restauració monàrquica (1) restaurant (1) resultats (1) resultats electorals (2) retallada (2) retallades (15) retalladles (1) retallar pensions (1) retard (1) retard renovació (1) retardar eleccions plebiscitàries (1) retards estat (1) retorn (1) retorn Tarradellas (1) retrocedim (1) retrocés (2) reunificació (1) revenja (1) reventar (1) revitalitzar democràcia (1) revocació (2) revolució (4) revolucio comunista (1) revolució cultural (1) revolució democràtica. (1) revolució liberal (1) revolució social (1) Revolución Francesa (1) revolucions (2) rfepressió (1) rics (3) rigidesa moral (1) rioqueses (1) riquesa (10) riquesa oculta (1) riqueses (3) riqueza (1) risc (1) riscos globals (1) rivalitats (1) rivalitats internes (1) robos (1) rojos (1) romana (1) romanticisme (1) rosa (2) ruina (1) ruptura (12) ruptura amb l'absolutisme (1) ruptura de la llei (1) ruptura democràtica (1) rupturisme (2) rutina (1) rutines (1) saber dir no (1) sacrifici econòmic (1) Sagrada Família (1) saitat (1) salari (3) salari just (1) salari mínim (3) salari mínim baix (1) salaris (6) salaris baixos (1) salaris dignes (1) salaris inferiors al mínim (1) salaris insuficients (1) salaris reduïts (1) salvapàtries (1) salvatgisme (1) sana democràcia (1) sancions (2) sanejament (2) sanejament financer (1) sanejar (1) sanitat (2) sanitat privada (1) saqueig (4) saqueig públic (1) saqueo (1) satanisme (1) saviesa (1) secessió (1) secessió admissible en dret internacional (1) secessió d'Estats (1) Secessió de Catalunya (1) Secessió. costum (1) secret (4) secret oficial (1) secret oficial (1) secret professional (1) secretariats (1) secretisme (1) secretismes (1) secrets (1) sectarisme (7) sectes polìtiques . (1) sectors d'ordre (1) segregació (2) seguretat (12) seguretat ciutadana (1) seguretat jurídica (1) seguretat nacional (1) seguretat pública (2) seguretat social (1) seients (1) semàntica (1) Senegal (2) sensacionalisme (1) sense valors (1) sensibilitat (3) sensibilitat catalana (1) sentència (1) Sentència cas Otegui de 2011 (1) sentiment (2) sentiment col·lectiu (1) sentiment humanitari (1) sentiment imperial (1) sentiment nacional (1) sentiments (2) sentit comú (4) sentit del dret (1) sentit humanista (1) sentit humanitari (1) sentit identitari (1) sentit social (1) seny (2) senyera (2) separació de poders (1) separació espiritual (1) separadors (1) sepultura (1) sepultures dignes (1) sequera crediticia (1) ser lliures (1) ser realistes (1) serietat (2) seriositat (1) servei (3) servei públic (3) serveis mínims obligatoris (1) serveis municipals (1) serveis policials (2) serveis públics (2) serveis pùblics (1) serveis socials (6) servir (1) servituds (3) setge a Catalunya (1) setge permanent (1) severitat jacobina (1) sicav (2) signar (1) sigularitat (1) silenci (9) silenci negociacions (1) silenci. (1) silencis (1) símbol democràtic (1) símbol patriòtic (1) símbols (2) sinceritat (2) sindicats (5) singularitats territorials (1) siniestralitat (1) sistema (6) sistema de silenci (1) sistema espanyol (1) sistema sanitari (1) sistemes (1) sistemes ideològics (1) situació econòmica (1) sobirania (31) sobirania catalana (1) sobirania compartida (1) sobirania del poble (1) sobirania nacional (3) sobirania parlamentària (1) sobirania popular (2) sobirania única (1) sobiranisme (9) sobrecost AVE descobert (1) socialdemocracia (1) socialdemocràcia (10) socialdemoràcia (1) socialisme (6) socialisme clàssic (1) socialisme dividfit (1) socialisme totalitari (1) socialisme. (1) socialismo (1) socialistes (2) socialització (4) socialització riquesa (1) socialitzar (5) socialitzar la democràcia (1) socialitzar pèrdues (1) socialitzar riquesa (2) socialsme (1) sociedad (1) societat (14) societat aculturalitzada (1) societat avançada (1) societat catalana (4) societat civil (6) societat col·lectivitzada (1) societat de libertats (1) societat de progrés (1) societat democràtica (3) societat democràtica. justícia (1) societat desarrelada (1) societat desigiual (1) societat estructurada (1) societat global (1) societat hip'ocrita (1) societat igualitària (1) societat incultura (1) societat industrial (1) societat lliiure (1) societat lliure (3) societat malalta (1) societat moderna (1) societat multicultural (1) societat oberta (1) societat opulenta (1) societat organitzada (1) societat participativa (1) societat plural (1) societat racional (2) societat servil (1) societat. municipi (1) societatr (1) societats sotmeses (1) soft law (1) soldats (1) solidaris (1) solidaritat (17) solidaritat fraternal (1) solidaritat internacional (1) solidaritat pública (1) solidaritat social (5) solidaritat transversal (1) solidaritat universal (1) solució constitucional (1) solucions (8) solucions democràtiques (1) solucions pactades (1) solucions polítiques (1) solvencia (1) somni (4) somnis (1) sondeigs (1) sondejos (1) sospites (1) sostenibilitat (1) sostre (1) souvenirs (1) subdesenvolupament polìtic (1) submissió (2) submissió Estat Català (1) subordinaciò (1) subsidiarietat (1) subterfugi jurídic (1) subvencions (1) successió d'estats (1) suflés polìtics (1) sufragi universal (4) suicidis (1) suïcidis (1) sumar (1) superar divisions (1) supèrbia del poder (1) supèrbia negacionista (1) supèrbies (1) superioritat del poder (1) supervivència (1) suport (1) supressió provincies (1) suprimir provincies i diputacions (1) surrealisme (1) svàrtiques (1) tabac (1) tabú (1) Tactat de Lisboa (1) tallat català (1) tancament llits (1) tancar bancs (1) tardofranquisme (1) Tarradellas (1) taxes (2) taxistes (1) tecnocràcia (1) tecnòcrata (1) tecnologia (1) teixir acostaments (1) teixit polític (1) teixit social (1) telegovernança (1) telenotícies (1) televisió (3) temes interns (1) temor (2) temples (1) temps (3) temps canviants (1) temps difícils (2) temps moderns (1) temps nou (1) tenacitat (1) tensió (1) tercer poder (1) tergiversació (1) terra (1) terra d'acollida (1) terrasses (1) terrasses escura butxaques (1) terratinents (2) terres cultivables (1) territori (3) territorio (1) territoris (1) terror (1) terrorisme (1) terrorisme antihumà (1) tesis per la controversia (1) tirania (6) tiranies (2) títol (1) títols nobiliaris (2) to injuriós (1) to moderat (1) tolerància (16) tornar diners (1) toro (1) tortura (1) totalitarisme (7) totalitarismes (1) tots contribuir (1) traampa (1) tractaments nihilistes (1) Tractat Atlàntico Norte (1) Tractat de no ús d'armes químiques (1) Tractat Paris 1898 (1) Tractat UE 2007 (2) Tractats (6) Tractats internacionals (2) Tractats interrnacionals (1) tracte honorable (1) tradició (2) tradició catalanista (1) tradició espanyola (1) tradició republicana (1) tradicions (4) tradicions democràtiques (1) tràfec persones (1) traició (1) trama Gurtel (1) trames corruptes (1) tranjsparèhncia (1) transformació (4) transformació Estat (1) transformació social (2) transformacions (1) transformar (1) transfranquisme. (1) transfuguisme (2) transició (17) transparencia (1) transparència (28) transparència gestió (1) transparència. (2) transports públics (1) trasparència (1) trasvassament (1) traves (1) treball (5) treball abusiu (1) treball digne (1) treball temporal (1) treballadors (17) treballadors immigrants (1) treballadors municipals (1) treballar per la pau (1) tresposta democràtica (1) Tribunal EWuopeu Drets Humans (1) Tribunal Internacional de Justícia (1) tribunal suprem (1) tribunals humans (1) tribus (1) tribus intolerants (1) tributs (3) tripijocs (1) trobada diplomàtica (1) trobar encaix (1) tuberculosi (2) turbulències (2) turisme (1) turisme polític (1) turistes (2) tyutela penal (1) uinvestigació (1) ultraconservadores (1) ultradreta (6) ultratges (1) uniformitat (2) unilateralisme (1) unilateralitat (2) Unió Catalanista (1) Unió europea (6) Uniö europea; Repüblica catalana (1) unió política (1) Unió Socialista (1) Unión Monàrquica (1) unionisme (2) unitarisme (1) unitat (21) unitat catalana (1) unitat catalanista (1) unitat d'Espanya (4) unitat d`'Espanya (1) unitat electoral (1) unitat forçada (2) unitat imposada (1) unitat nacional (1) unitat política (1) unitat polìtica catalana (1) unitat socialista (1) unitat territorisal (1) universalisme (1) universitats (1) urbanisme democràtic (1) urbanisme social (1) urnes (7) utipies (1) utoopia (1) utopia (11) utopía (1) utopìa (1) vacances (5) vaga (4) vaga general (1) vaixell europeu (1) Valentí Almirall. (1) valors (24) valors catalans (1) valors democràtics (6) valors escombraries (1) valors ètics i socials (1) valors republicans (10) valors superiors (1) valorspermanents (1) vandalisme (1) vandalisme urbà (1) vanitat (2) vanitats (1) vanitats.corrupció (1) vassallatge (1) vassalls (1) vedettes (1) vedll palau (1) vell catalanisme (1) vell ordre (1) vell país (1) vell règim (2) vella política (2) vella polìtica (2) vells partits (3) vells principis (1) vells problemes (1) velocitat (2) vencedors (1) venedors pirates (1) venjança (2) verdad (1) verdad informativa (1) veritat (10) veritat històrica (2) veritats (1) versió oficial (1) vertebrar (1) verticalisme (1) veu del poble (1) veu progressista (1) via catalana (1) via evolutiva (2) via federal (1) via judicial (1) via legal (1) via pacífica (1) via repressiva (1) viatges (1) vicis (3) vicis i defectes règim (1) víctimes miseria (1) vida digna (2) vida privada (1) vida social (1) vida tranquila (1) vies participatives (1) vinculació (1) violacions drets humans (1) violencia (2) violència (26) violència d'Estat (1) violència ètnica (1) violència moral (4) violència permanent (1) violència policial (2) violència provocada (1) violencia salvaje (1) violència verbal (1) virtuts (1) visió de futur. diferència democràtica. (1) visió republicana (1) visions (1) viure (1) vivenda (2) vocació de perpetuïtat (1) vocacions (2) volem votar (2) voler (1) voltors (1) voluntat col·lectiva (1) voluntat del poble (1) voluntat democràtica (5) voluntat democràticca (1) voluntat general (1) voluntat popular (2) voluntat vital (1) vot electrònic (1) vot fragmentat (1) vot individual (1) votació (1) votació lliure 9N (2) votacions (1) votar (5) votarem (1) vots (2) vots en blanc (1) vulneració (1) vulneracions drets humans (1) xantatge (1) xde (1) xenofòbia (3) xiulada (1)
Amb la tecnologia de Blogger.
 
Copyright © 2010 Pau Miserachs, All rights reserved
Design by DZignine. Powered by Blogger